L'Aleix a ca la Toca

Aquesta setmana, l’esquerra d’Euskal Herria ha fet públic el resultat del debat desenvolupat al llarg dels darrers mesos. Un debat marcat per una nova proposta de reflexió profunda sobre la realitat d’aquell país, sobre quins són els interessos prioritaris de la seva gent i quines perspectives, en l’actual context, té un projecte conseqüent d’alliberament nacional i social.
El resultat, una vegada més, es planteja en clau estrictament política, prenent la iniciativa i posant de manifest que les eines de lluita són exclusivament eines, no finalitats. Per això, en el context actual, com alguns sectors defensen des de fa temps, la millor manera de desmuntar el model reaccionari i antidemocràtic dels estats espanyol i francès és la lluita política i de masses. Aquest repte, que l’esquerra d’Euskal Herria té plantejat des de fa molt temps, a partir d’haver creat el moviment popular més potent del món occidental en l’actualitat, es mostra ara amb més força que mai i amb més necessitat que mai, sobretot veient com els plantejaments més reaccionaris van guanyant terreny dia a dia en aquest entorn salvatge i inciviltzat on ens porten els senyors de la crisi.
Aquest fet ha portat ben pocs paràgrafs a la premsa, escrita, oral o visual, a casa nostra, o sigui en el context mediàtic espanyol i francès. Allò que s’ha escrit són els dictats, d’un nivell baixíssim, sense poder optar ni al nom de literatura copiada o plagiada que en les nits d’insomni ha anat vomitant el ministre de la guerra espanyola Rubalcaba. Ahir mateix, a Catalunya informació, fent repàs de premsa escrita, destacaven que un munt de mitjans coincidien en els titulars, com si això fos casualitat. La pel·lícula de l’enèsim atac a Espanya per part de la “banda terrorista” estaria bé que acabés sent un material d’estudi de futurs cursos de periodisme per analitzar el nivell, les bases, els contrastos de parers i les prioritats, o de com s’encobreix la tortura. Només ha faltat la notícia de l’entrevista de Berria TV al Rufi Etxeberria on ha manifestat la necessitat “que s’acabin les accions violentes d’ETA i de l’Estat”, per crear un context nou i que asseguri la via política com a bona. Endevineu quina ha estat la part de la seva declaració que s’ha destacat?
I del document de conclusions del debat de l’esquerra d’Euskal Herria, del model de participació, de l’amplitud de la base que l’ha fet i de com això desmunta tantes teories conspiratives, o de per què els detinguts són torturats, com és que ningú en parla?
En qualsevol cas, el moment, malgrat la mala literatura i els dictats sense gràcia i el nivell dels polítics, és molt important i esperançador. I això, precisament, és el que no els agrada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!