El nombre d’ajuntaments que aproven donar suport a consultes independentistes augmenta cada dia. És un fet que el pas donat a Arenys de Munt ha generat un seguit de moviments en la societat i en l’àmbit polític que pot visualitzar diferents nivells de perspectives, objectius i sensacions. I no hi ha dubte, tampoc, que es fa mirar fora de casa nostra. Però també és cert que posa damunt la taula les vorgonyes d’uns i altres, cosa no tan positiva.
(Continua)
En aquest sentit, cal fer referència a la vergonyosa dinàmica mostrada pel senyor Lopez Tena i el seu entorn per dirigir el que sigui, així com la fractura que això ha generat entre les associacions i els agrupaments d’entitats i persones a nivell local. Aquest fet ens porta a intuir que en tot això, malgrat es digui el que es diu, hi ha interessos polítics partidistes potser de moment encara inconfessables -potser d’aquí a un any s’hauran desvetllat.
Un altre aspecte a considerar en tot plegat, és la percepció sobre l’acceleració de la proximitat de la independència que alguns intenten atribuir a les consultes locals. La independència difícilment arribarà a la fi de les consultes. En tot cas, el procés de les consultes és una eina interessant per generar debat, per guanyar espais, per alliberar consciències, per introduir el dret a l’autodeterminació en l’agenda política de la nova legislatura, i és, sobretot, una bona manera d’acumular forces en la línia de l’alliberament del país. Per això, és natural que les diferents forces polítiques marquin terreny davant d’aquest tema. Com ho és, o hauria de ser-ho, per a l’esquerra independentista en el seu conjunt i per a la CUP en particular de cara a visualitzar allò que ha vingut defensant sempre i que ara hauria de tenir l’habilitat i l’oportunitat de liderar o condicionar per situar-se millor de cara a noves batalles. ERC-Puigcercós marca perfil, un cop desbordat pels fets d’Arenys de Munt; CiU intenta treballar-se espais de control per tal de guanyar escons de cara a fer fora el tripartit; Reagrupament i EI d’ERC busquen afavorir la majoria catalunyista en el nou parlament autonòmic i així participar i marcar línia; ICV no sap com acabar de ser-hi/no ser-hi… Per a aquests sectors, es tracta de guanyar espais de sobirania i negociar amb més força de cara a l’estat autonòmic. I anar veient què passa a Euskal Herria…
Per a la CUP i al conjunt de l’esquerra independentista i per a amplis sectors socials, les consultes són moments importants per desenvolupar la desobediència als estats, la insubmissió al règim. Àmbits de treball per acumular força a base de raons i arguments.
En aquest sentit, precisament, les consultes s’han de fer on la gent dels poble svulgui i amb el format que sorgeixi en cada cas. Però el paper de l’esquerra independentista i de la CUP és fer evident el marc nacional, els Països Catalans, i la capacitat d’autoorganització de cada localitat. Les consultes, a més d’una manifestació independentista, han de ser un acte de sobirania per la forma i pel fons. I aquí, i només aquí, és on hi ha la importància real que es facin. I han de servir per evidenciar la necessitat d’una altra manera de fer, política i col·lectiva.
No pot sortir de franc a totes les forces polítiques que tenen i han tingut responsabilitats de govern en qualsevol nivell institucional haver renunciat i negat el país, la sobirania i la capacitat de fer política de la nostra gent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!