L'Aleix a ca la Toca

Com he defensat en diferents ocasions, una de les vies per avançar cap a la plena sobirania, en un context com l’actual, és la de la insubmissió. Una via totalment constructiva, afirmativa i que ens omple d’energia.
Pràctiques com l’ús de la llengua sempre i en tot moment com a llengua de comunicació nacional, no com a element d’exclusió de nouvinguts; l’afegitó del .cat als nostres correus electrònics; la visualització i el desenvolupament de la nacionalitat completa, allunyada dels regionalismes autonòmics; la construcció de projectes d’àmbit nacional; l’oblit conscient de tots els projectes regionals; la manifestació pública del nostre suport a la representació esportiva
nacional, de tota la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó,
oblidant-nos de la “roha” o la “bleu”; la voluntat que no ens prenguin el sentit de les coses, com en el cas del toros/bous/braus…
Però també hem d’anar més enllà, i impulsar i donar suport a iniciatives més compromeses i arriscades, com ara l’afirmació de la nostra condició nacional front a les convocatòries electorals espanyoles o franceses, com ja ha fet el Marc Belzunces, un acte democràtic, responsable i lúcid que ha de servir per avançar col·lectivament cap a la plena llibertat.
I continuar, a través de les consultes populars per la independència, fent insubmissió a la pressió antidemocràtica i colonial, però també al regionalisme i a l’oportunisme polític partidista.
I construint alternatives econòmiques, culturals i polítiques des dels pobles i ciutats. Les municipals del 2011 són una nova oportunitat arreu dels Països Catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!