L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
La gran alegria per l’absolució de Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmedi, Xabier Oleaga i del mateix Egunkaria em fa sentir una espurna d’autèntica felicitat. És una gran victòria de la lluita per la llibertat d’Euskal Herria, de la seva valenta i honesta gent, que ha donat mostres de solidaritat extraordinàries i de fortes actituds per fer valer la veritat.
Però cal preguntar-se, amics, i ara què? Què hem de fer amb les tortures, amb les mentides, amb les hores i els diners llençats a les clavegueres de l’Estat antidemocràtic espanyol? I què hem de fer amb el tancament de l’Egunkaria? I amb totes les mentides contra la gent que lluita per la llibertat d’aquell país?
Cal seguir denunciant i alhora celebrar sense aturador aquest cas i la sentència i eixordar les orelles dels miserables amb la nostra exigència de justícia i reparació, de liquidació de l’Audiéncia Nazional, d’aturar el feixisme encobert per l’Estat i d’obrir el camí per marxar d’aquest entorn podrit.
I enmig de tot plegat, un cop més, enhorabona, el futur és un xic més a prop.
Però cal preguntar-se, amics, i ara què? Què hem de fer amb les tortures, amb les mentides, amb les hores i els diners llençats a les clavegueres de l’Estat antidemocràtic espanyol? I què hem de fer amb el tancament de l’Egunkaria? I amb totes les mentides contra la gent que lluita per la llibertat d’aquell país?
Cal seguir denunciant i alhora celebrar sense aturador aquest cas i la sentència i eixordar les orelles dels miserables amb la nostra exigència de justícia i reparació, de liquidació de l’Audiéncia Nazional, d’aturar el feixisme encobert per l’Estat i d’obrir el camí per marxar d’aquest entorn podrit.
I enmig de tot plegat, un cop més, enhorabona, el futur és un xic més a prop.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!