L'Aleix a ca la Toca

Els mapes, com tot en la vida, estan exposats a incloure errors, i, de fet, molts, fins i tot de grans institucions o projectes, n’acaben recollint algun. Com tot, també, l’error generalitzat no fa bo l’error, sinó que constata la feblesa dels humans i la seva fragilitat. Si, a més, hom presenta un mapa amb camins o carreteres que no estan acabades, malgrat que la planificació ho pugui donar per enllestit, el marge d’error pot ser més gran, donat que la futurologia no ens assegura el 100% de res.

(Continua)

Ben segur que aquestes han estat algunes de les causes que el Mapa Excursionista del Lluçanès -per cert, incomplet per la banda sud d’Oristà, malgrat que sí que hi sigui el Voltreganès i el Parc del Ter- inclogui un error sensible, tot i semblar una feina precisa i detallada, en dibuixar el pas del Camí Transversal de Transhumància pel terme d’Olost. Sembla impossible que després de la documentació existent, la senyalització feta i la feina de recerca efectuada, s’hagi caigut en un parany tan evident que només farà que dificultar la solució d’aquest coll d’ampolla en un tema tan sensible i d’un alt valor patrimonial i simbòlic. Sembla com si algun aprenent de bruixot hagi volgut fer una malifeta per passar a la posteritat com el més trapella de la classe. Sort que els fets han anat aclarint les coses i cada cop sigui més difícil de confondre la realitat.

Avui, el Lluçanès disposa de prop de 300 km de camins ramaders documentats per la feina del Grup de Treball de Transhumància de Solc (GTTS), i d’un mapa dels camins ramaders del Lluçanès, editat per Solc, música i tradició al Lluçanès, a través del GTTS, amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l’any 2007. Mapa que, un cop signat un conveni de col·laboració entre l’associació Solc i el Consorci del Lluçanès per a la senyalització i dinamització dels camins de la comarca, ha estat incorporat per l’ens institucional del Lluçanès als inicis dels quatre camins principals i al punt de trobada de Santa Creu, i que defineixen perfectament el traçat d’aquestes quatre vies principals, que a més, actualment estan incorporades al mapa de les principals rutes de transhumància de Catalunya que ha editat la Fundació del Món Rural, amb l’aval de la gran majoria d’institucions i organismes que treballen en l’àmbit dels camins ramaders a Catalunya.

Crec que la feina d’editar -en aquest cas, reeditar- el Mapa Excursionista del Lluçanès, per part d’Ed. Alpina, és una tasca important i encara més incorporar-hi la xarxa principal dels camins ramaders del Lluçanès, amb un esment, encara que sigui als crèdits i de passada, de la feina feta pel Grup de Treball de Transhumància de Solc, però és trist que s’hagi caigut, des del Consorci del Lluçanès, a l’hora de resoldre el traçat al pas per Olost, en la trampa d’uns interessos privats i polítics localistes per damunt dels documentals, patrimonials i culturals. Una oportunitat, i un temps, perduts.

El dret de pas i els camins ramaders són valors públics i col·lectius i poden adaptar-se a canvis, però sempre des del diàleg i mai des de la imposició.

Aleix Cardona
Soci de Solc. Prats de Lluçanès
Article publicat com a carta al número 325 de la revista LaRella (5/abril/2013)