L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

24 de setembre de 2010
0 comentaris

Encara em sorprenc

Aquesta nit el govern dels Estats Units ha assassinat una dona, que era a la presó, tenia una deficiència mental i estava acusada d’assassinar algú. No hi ha hagut clemència. L’imperi, el més poderós del planeta, ha esclafat una formiga enmig de proclames de moralitat fastigosa. Ho ha fet amb una injecció, sense sang, gairebé d’amagat. El món occidental, tan moralista i benintencionat i oenagesista, ha callat. Forma part de la normalitat.
Si a l’Iran condemnen una dona a pena de mort, les ànimes hipòcrites es mobilitzen.
Jo estic en contra de la pena de mort, d’homes i dones, arreu del món. I em fot fàstig la doble moral occidental. Per cert, el web d’Amnistia Internacional, aquest migdia no en parlava.

Aquests dies l’Estat francès és ple de mobilitzacions i vagues i protestes contra la política econòmica del poder, del govern. Una important mobilització, necessària, per aturar el despotisme liberal i la imposició sense escrúpols de la raó descerebradora de l’estat. En aquest sentit, crec que a casa nostra i l’Estat espanyol n’haurien d’aprendre.
Em fot, però, i potser és a causa del meu desconeixement, que no tinc notícia que hi hagi una gran mobilització contra el feixisme del govern expulsant gitanos i amenaçant els polígams. Qui va expulsar amb impunitat i sense límits morals, abans que Sarkozy? Crec que un tal Hitler.

Fa temps que sabem que els sindicats majoritaris espanyols, CCOO i UGT, són essencialment grocs i uns autèntics flotadors per al sistema capitalista, com cada vegada es mostra de forma més evident tembé arreu del món amb els sindicats germans. Ahir, a la televisió, ens mostraven una batalla campal a Filipines entre la gent dels barris més pobres i els treballadors de les empreses que construeixen hotels, apartaments i altres equipaments, crec recordar, al costat de la misèria, mentre a ells no els donen res. Curiós veure que davant la indignació dels més pobres -cada vegada n’hi ha més, no ho oblideu, i no únicament a Filipines- els obrers, que deuen estar afiliats als flotadors, en lloc de fer-los costat, s’hi enfronten. Ja no calen policies, ni exèrcit ni res, només cal anar penetrant en el model dominant capitalista i passar a ser-ne un beneficiari -fins que al sistema li convingui, no ho oblidem, que allò de Roma no paga a traïdors ho coneix i ho aplica tothom.

(Imatge publicada al diari Gara)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!