És un fet ben evident que la direcció d’ERC no té gens assumit això del NO. És ben bé una acceptació a la força, una imposició dels fets davant de la pràctica habitual dels fets consumats que practiquen les direccions dels partits.
Si la direcció d’ERC hagués cregut en el NO, possiblement hauria mantingut un contacte més directe, estret amb les bases; possiblement no hauria hagut de fer equilibris sobre el seu vot al Senat, ni tantes distraccions per intentar canviar de vot davant de qualsevol almoina que li hagueren pogut donar des de les altes esferes de l’Estat.
La direcció d’ERC participa d’un pacte d’Estat amb el PSOE per remodelar Espanya, per fer-la més democràtica, més descentralitzada, més…
D’aquí vénen les trobades amb la ETA, l’estabilitat del govern Zapatero, l’aprovació dels pressupostos, les demandes de pactes antiterroristes més oberts a tothom, l’impuls del nou estatut, l’acceptació dels acords en matèria lingüística al Parlament europeu, etcètera.
D’allò que ningú feia cas, que ningú es plantejava seriosament, era que
la societat catalana estigués començant a plantejar-se coses més enllà
dels partits, sobretot en matèries de tanta delicadesa com la reforma
dels estatuts. I és clar, entre "la fúria española" i el sectarisme
partidista, a Espanya se li ha plantejat una nova necessitat i una nova
perspectiva. I ERC podria haver seguit en la línia, però resulta que el
18 de febrer es va obrir la caixa dels trons, i, amb tots els matisos
quant a les motivacions de cadascú, la gent ha plantejat un altre
nivell d’exigència: més enllà d’aquest o aquell estatut,
autodeterminació.
I aquí és on han començat a fallar els comptes a la direcció d’ERC. I
d’aquell 18-F hem passat al NO de les bases del partit. La
desorientació ha esdevingut monumental.
I ara ens trobem amb una direcció forçada a dir NO, però que manté la col·laboració perquè l’estatut s’aprovi al Senat i amb la inseguretat de no saber on anem.
En el seu blog, Xavier Mir parla del full de ruta cap a la sobirania. La veritat és que si algun dia el tenen ja el coneixerem però avui de ruta a la sobirania, si n’hi ha alguna, segur que no és la de la direcció d’ERC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!