L'Aleix a ca la Toca

Fa molt temps que arreu del món hem anat veient com les estructures sindicals han anat perdent el seu sentit més social i han anat esdevenint estructures al servei del sistema, sustentadores del poder. La deriva, avui inqüestionable, cap a la defensa de les empreses, o sigui, de l’estructura productiva garant dels beneficis empresarials i independent de la seva inserció social i del sentit de la mateixa producció, és una clara evidència que els sindicats ja no són útils a la societat, a través dels drets laborals com a part d’un procés de transformació front al capitalisme -salvatge o amb cara de cul de bebè-. Així ho hem comprovat a l’Europa occidental, als Estats Units, però també a Veneçuela, a Xile…
Avui, a casa nostra -i és que encara som a Espanya i al món capitalista-, la UGT i CCOO actuen estrictament com a peces de l’engranatge productiu que manté el sistema. Només cal veure la passivitat i les propostes que fan en un moment on allò que està en joc són els drets elementals de la majoria i el nombre d’exclosos que s’afegiran a la llarguíssima llista actual.

(Continua)
CCOO i UGT, en aquest context, pacten amb la patronal més corrupta i immoral les bases del benefici i les quotes de l’exclusió que gestionaran els governs estatals i autonòmics en un futur immediat. Avui mateix, han muntat un numeret vergonyant i insultant amb el tema de la jubilació a diferents llocs de l’Estat espanyol, inclosos els Països Catalans. Fa pocs dies es va saber com havien gestionat una part de les contractacions a SEAT. I avui mateix, una de les cares més… visibles d’aquest món, el Josep M. Àlvarez, es despenja a l’ACN amb unes declaracions per emmarcar sobre la bondat del cementiri de residus radioactius a Ascó. D’allò que es tracta és de garantir que la barca no s’enfonsi, que hi quedi algú per fer-la anar i que ells siguin els escollits. Que la barca cada cop és més menuda? Que cada cop es necessita menys personal? Que la pesca destrueix l’entorn? Que el vincle social és inexistent? Cap problema. Només cal garantir el manteniment del sistema. No hem de qüestionar ni què es produeix, ni les seves conseqüències socials, ambientals, culturals, ni res que posi en perill el paper dels elegits per mantenir el joc del poder.
Més que mai, cal treballar per un nou model sindical que, més enllà dels interessos corporatius i individuals, plantegi alternatives productives, laborals i socials. Un model sindical allunyat del clientelisme i el pacte d’estat/social. UGT i CCOO són part, essencial, del problema. Són, des de fa molt temps, enemics reals del poble, i ho són sense escrúpols ni vergonya. Descaradament.
I precisament, també per tot això, el 30 de maig, ens manifestarem a Barcelona, amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre a favor del territori -i, conseqüentment, contra els plantejaments de la UGT.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!