L'Aleix a ca la Toca

Devem ser un dels pocs -o potser, l’únic- país no sobirà del món que defineix el seu territori, l’abast territorial de la seva nació, en funció del marge de joc que ens donen els ocupants, els Estats francès i espanyol. En funció d’ells i de les possibilitats de pactar un bri d’autonomia i del que ells puguin acceptar, diem que la nació s’acaba poc més avall de l’Ebre, que hi té a veure la Franja, que Andorra no sé què o que podem parlar -i prou!- dels Països Catalans, eufemísticament dits de formes increïbles i en molts casos irreconeixibles, no fos cas que els que hem dit abans se’ns ofenguin. Arribem fins a negar la nació, abans que ens renyin, o a buscar excuses de l’estil "primer el Principat i els altres que vegin com va de bé" o "encara hi ha poca consciència". En resum, blaverisme i res més, instigat, subvencionat, activat, des de Catalunya. No deixa de ser la conseqüència lògica de la Renaixença i la seva formulació política encardinada en la Lliga Regionalista, primer, i CiU, després. I en aquest malsà i fastigós provincianisme que ha practicat-liderat la dreta i que ha donat per bo tothom: blaverisme, i prou!
Aquests dies, he tingut un parell de mostres clares d’aquesta història.

Per una banda, la polèmica desagradablement desfermada per aquest personatge de moda entre els cercles independentistes més principatins, López Tena -de Sagunt, el menda!-, que ha volgut fer callar per la via de la desqualificació més injustificable les opinions i les postures -tan polítiques com les seves- del Jordi Martí, expressades en el seu blog de mesvilaweb. Una polèmica plena de prepotència i agror, impròpia de qui es creu tan amunt i alguns volen posar tan amunt. Ell mateix deixa clar que Catalunya davant, com el ruc. Els Països Catalans ara serien un llast! Però el llast no és Espanya i França i tota la seva història i política i ocupació i…?
L’altre cas, més modest, però per a mi, altament significatiu d’on som i com estem, es va donar el passat cap de setmana a la Fira Mediterrània, de Manresa. Em vaig trobar pel Passeig Pere III, els autors d’un llibre aparegut fa poc -Els valencians d’Algèria-, Àngela-Rosa Menages i Joan-Lluís Monjo, i em vaig interessar per l’adquisició del llibre, que pretenia aconseguir en la presentació prevista per a l’endemà. Em van dir que si el volia, valia més que el comprés de seguida en una parada que hi havia a la Fira, donat que la distribuïdora de Catalunya, només havia autoritzat a dur-ne tres a la Fira, tot i la insistència d’ells per disposar de 20 exemplars amb un argument formidable: "aquest tema, no interessa a Catalunya".
Escolteu, el problema de la nació és el ritme de les Illes, de la Franja, de la Catalunya Nord o del País Valencià? O el problema és la Catalunya política i el seu projecte de ser alguna cosa que Espanya ens deixi? El blaverisme està instal·lat en la nostra realitat i si no el desemmascarem i el combatim, no tenim res a fer. La manifestació del proper dia 1, convocada per la PDD, pot ser una nova mostra d’aquest desinterès interessat pel conjunt del país. Esperem que aquells que no estem disposats que la misèria política ens fragmenti la nació, ens fem presents arreu, i a l’esmentada manifestació ja pot ser un bon lloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!