L'Aleix a ca la Toca

Molta gent parla i ha parlat de la basquitis que sembla que hom pateix per ser solidari o reclamar la justícia i la llibertat per a Euskal Herria. Avui és una bona mostra d’això. Aquells i aquelles forces polítiques que havien abandonat al poble basc durant els anys més durs, aquells en què l’estat imposava el silenci -aquells en què CiU, amb Pujol al capdavant, remarcaven que mentre no hi hagués pau res d’autodeterminació- avui perden el cul per fer-se fotos amb EH Bildu, demanen la llibertat per a l’Otegi -curiosament no diuen res de la resta de centenars de preses i presos bascos!- i són més probascos que ningú. Això és basquitis, i aguda. Un transtorn produït per l’afany de poder i la conjuntura.
Per als qui, tant si estem més o menys d’acord amb la tàctica de l’esquerra abertzale en cada moment -abans amb la lluita armada, amb les dinàmiques de lluita al carrer, amb les propostes de mobilització o amb els posicionaments institucionals-, creiem en la solidaritat amb la lluita dels pobles per la seva llibertat i per la justícia de la seva gent, sempre hem fet costat a la lluita d’Euskal Herria. I avui -escric això abans de saber-se els resultats- és un dia més en aquest camí. Avui, independentment de com veuen i dibuixen el món els polítics a Euskal Herria, em sento del tot solidari amb la seva lluita i, sobretot, del tot emocionat i satisfet per poder veure com s’enfonsa una estratègia criminal i genocida de l’Estat espanyol, i es manté viva i amb força, la dinàmica de l’esquerra abertzale, que avui obtindrà uns grans resultats en aquestes eleccions regionals basques. Uns resultats que han de ser un homenatge a la gent que al llarg d’aquests 50 duríssims anys de lluita han fet visible i possible la nació basca completa i han omplert de dignitat la seva gent. Des dels Països Catalans, tota la solidaritat!