Fa uns dies reflexionava sobre l’Europa que ens espera, davant la qual
caldria, cada vegada amb més força i necessitat, pensar-la, ubicar-la i
preparar-nos a muntar una bona defensa. I això tant si hi anem en el
sarró dels estats espanyol i francès com si hi anem des d’un estat
independent.
Avui, ja de ben tard, he constatat com la croada liderada pel Sarkozy
continua desbridada, sense lleis menors o constitucions que valguin per
frenar-ho i davant del silenci eixordador de la “democràtica” Europa.
Tothom qui no forma part del patró asèptic o cultural catòlic oficial i
té l’origen enllà de la puresa europea, està condemnat a la deportació.
Un racisme filohitlerià amb l’aval de les estructures de poder
dominants.
Cap on caminem?
A casa nostra les coses van fent camí, també. Casualment, o no, l’equip
de govern de l’ajuntament de Vic, avantguarda en l’aplicació de les
pautes antiforanis no homologables, embaixador de les ventades
reaccionàries d’Europa -i és que som tan del nord, tan europeus, oi, els
catalunyesos? I és que se’ns ha de notar!-, que per al pregó de l’11 de
Setembre porten a l’abanderada del despotisme il·lustrat i l’hegemonia
occidental, la Pilar Rahola. Les casualitats acaben dibuixant,
perfectament, el perfil de cadascú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!