quina visita més interessant i quin bell record. És vera les coses senzilles són les que ens transformen. Mirar al el de tant en tant i a la mar, també les persones que passen a prop paga la pena
L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Cigonya blanca
(Ciconia ciconia)
Imatge del SIOC
El passat dimarts, sobre les 7 de la tarda, centenars de cigonyes van arribar al poble per descansar i passar-hi la nit. Teulades, el campanar, xemeneies, algun penell, grues, arbres alts, antenes…, van esdevenir, de sobte, allotjament de categoria per als diferents estols que van cobrir momentàniament el cel pradenc. Un enrenou formidable va recórrer places i carrers, van sonar els telèfons, la gent s’ho deia a les botigues i tothom prenia màquines de fotografies i de filmar i es disposava, cara amunt, a gaudir d’un insòlit espectacle.
En un tres i no res, Prats de Lluçanès era una festa amb gent de totes les edats comentant, somrient, evocant, donent el seu parer al per què de tanta cigonya al poble.
Elles, les cigonyes, instal·lades en els diferents indrets triats, com si ja sabessin quin lloc els pertocava i què havien de fer, anaven preparant la nit. El so incofusible del picar dels becs d’aquests grans i bells ocells, que tan poc acostumats ens tenen en aquests verals, afirmaven les posicions i asseguraven una expeiència del tot nova i que serà ben recordada per molts.Fa pocs dies va ser Alpens, altres anys, Olost.
L’endemà, mentre la majoria agafaven força en algun camp proper, altres mantenien el testimoni del seu pas en els indrets on s’havien instal·lat. A mig matí, només quedava el record d’una visita sorpresa, carregada de mites -portaran tants nens al poble, durant l’any vinent?-, i que ens havia fet adonar que, malgrat el poc costum que tenim de mirar al cel, amunt, a vegades hi ha coses ben senzilles, que valen ben pocs diners, que poden transformar una rutinària tarda d’estiu en una celebració col·lectiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!