Aquesta expressió patològica de la catalanitat que és el catalunyisme ha penetrat tan endins d’aquesta societat que arribem a situacions si més no xocants, a banda de ser força negatives per a la construcció d’un projecte nacional.
En pocs dies ha pogut comprovar com estem de desorientats en aquest terreny a partir de dos projectes empresarials que porten persones ben compromeses amb el país -quin país? On comença i acaba?
Per una banda, una empresa que treballa amb productes ecològics i que en poc temps ha cobert un ampli espai d’influència per al seu negoci. Quan t’arriba la seva propaganda te n’adones fàcilment que creuen en el país, que hi estan compromesos. Si et poses a llegir el seu contingut, contràriament, arribem al problema referit. Les seves ofertes abasten el país i allà enllà. Però el país es divideix en Catalunya, per una banda, les Illes, per una altra -motivada per temes de transport-, i Espanya. Caram! Però si les imatges de promoció dibuixen clarament els Països Catalans! Doncs, noi -i noia!-, quan es tracta de la part de negoci i de precisió territorial, el país desapareix i queden les autonomies i sa santa mare. Ah! I volten per indrets del món, quina gran oportunitat -perduda, en aquest cas- de donar a conèixer el país sencer!
(Continua)
Per una altra, una iniciativa empresarial, de primer nivell, amb un alt grau de reconeixement de la qualitat dels seus productes i serveis dins el camp de l’alimentació, fet que aporta un plus d’aparador de privilegi per al país. Disposa d’una carta de vins d’arreu del país i de molts altres indrets, que divideix en àmbits territorials: Catalunya, Espanya… Òbviament, al sac hi van a parar els de les Illes, del País Valencià, de la Catalunya Nord… I també els d’Euskal Herria! Quina oportunitat -novament perduda- per fer una aposta per al país, deixant clar que, amb les subdivisions pertinents per DO o DQ o el que sigui, hi ha un marc nacional que agrupa, agermana i enalteix els vins del país.
Alguns diuen que com que les dinàmiques són diferents, els territoris han de seguir el seu camí. Aquest possessiu a qui fa referència, al país o a l’estat? Si és al país hauria de dir nostre, no us sembla?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!