L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Aquest cap de setmana, les consultes, ens han tornat a mostrar per on va cadascú. I després diran que els valencians ja vindran darrere dels catalunyesos!
A Porrera, al Priorat, els col·lectius que impulsen consultes populars independentistes per al 25-A, juntament amb els que ja n’han fet en tongades anteriors, van aplegar-se en una ermita i van plantejar, davant nombrós públic, la importància de les mateixes consultes i de la participació de la gent. En l’acte hi va participar el cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura, que explicà que mentre la coordinadora de consultes no va incorporar la fórmula “Nació catalana”, substituint “Catalunya”, en la pregunta de les consultes, no havia volgut participar en cap acte. Un cop fet el canvi, hi participava.
Un acte de catalanisme, una postura nacional, front el regionalisme catalunyista, o simplement catalunyès, de la moguda majoritària.
L’endemà, a Girona -on diuen que la catalanitat va per davant i és avantguarda-, la coordinadora de consultes plantejava una iniciativa legislativa per demanar al Parlament catalunyès que proposi un referèndum per la independència de la regió. Una nova oportunitat perduda. I és que independentment del procediment legal respecte de cada comunitat autònoma, cal que el moviment popular generi propostes nacionals i que quedi clar de qui npaís parlem.
La regionalització del discurs, de les iniciatives, ens fragmenta, ens allunya i fa forts els estats que administren aquestes “regions” nostrades. Tan poc que costa plantejar les coses com són i dir-les pel seu nom.
A Porrera, al Priorat, els col·lectius que impulsen consultes populars independentistes per al 25-A, juntament amb els que ja n’han fet en tongades anteriors, van aplegar-se en una ermita i van plantejar, davant nombrós públic, la importància de les mateixes consultes i de la participació de la gent. En l’acte hi va participar el cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura, que explicà que mentre la coordinadora de consultes no va incorporar la fórmula “Nació catalana”, substituint “Catalunya”, en la pregunta de les consultes, no havia volgut participar en cap acte. Un cop fet el canvi, hi participava.
Un acte de catalanisme, una postura nacional, front el regionalisme catalunyista, o simplement catalunyès, de la moguda majoritària.
L’endemà, a Girona -on diuen que la catalanitat va per davant i és avantguarda-, la coordinadora de consultes plantejava una iniciativa legislativa per demanar al Parlament catalunyès que proposi un referèndum per la independència de la regió. Una nova oportunitat perduda. I és que independentment del procediment legal respecte de cada comunitat autònoma, cal que el moviment popular generi propostes nacionals i que quedi clar de qui npaís parlem.
La regionalització del discurs, de les iniciatives, ens fragmenta, ens allunya i fa forts els estats que administren aquestes “regions” nostrades. Tan poc que costa plantejar les coses com són i dir-les pel seu nom.
Foto: Montserrat Solà
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!