L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
30 de desembre de 2013
5 comentaris
Avui, com ahir, Som Països Catalans
Aquest cap de setmana, Mallorca es mobilitza al voltant dels drets nacionals. Alguns les volen aïllades, d’altres fragmentades, però les Illes, amb les seves característiques i singularitats, més encara que qualsevol altres fros del país, tenen per davant una realitat que es mou, com a la resta del país, en dues perspectives: els estats dominadors o el propi país. I les Illes trien sempre el propi país, els Països Catalans. Potser hi ha matisos, sensibilitats diferents, perspectives de “negoci” regional, en l’àmbit polític, sindical, econòmic… Però la perspectiva va en una direcció. Òbviament, la contrària a la que dibuixa el poder espanyol i els seus acompanyants al territori. Un poder que sap en quin país ha instal·lat la tenda, en quina casa ha posat la cova, i que maldarà per evitar tant com pugui, fins on pugui, que aquest país es faci visible.
Potser pactarà determinats canvis si el gran mercat li aconsella, tot sigui pel gran negoci del gran mercat! Però no dubtarà a garantir el seu domini sobre el màxim tros del nostre -o d’altres- país.
Per això, les Illes, i aquests dies Mallorca, ens donen una gran lliçó de catalanitat descatalunyitzada. No s’amaguen darrere eufemismes o darrere ritmes o darrere presses. Criden independència, organitzen actes per reblar el clau de la nació majoritària, la social, i des mobilitzen per l’autodeterminació dels i en els Països Catalans.
Per això, encara són més tristes les reflexions dels cappensants catalunyistes -fins i tot d’alguns que no són catalunyesos, com en l’editorial d’avui de Vicent Partal- que lloen la rebel·lia illenca per poder justificar el seu abandonament del país -sencer, com no pot ser d’altra manera- i pretenen seguir fent el joc als interessos dels sectors dominants a la comunitat autònoma espanyola de Catalunya que segueixen navegant a veure si cau alguna engruna de pacte per poder seguir fent els seus negocis al món de forma avantatjada.
Potser pactarà determinats canvis si el gran mercat li aconsella, tot sigui pel gran negoci del gran mercat! Però no dubtarà a garantir el seu domini sobre el màxim tros del nostre -o d’altres- país.
Per això, les Illes, i aquests dies Mallorca, ens donen una gran lliçó de catalanitat descatalunyitzada. No s’amaguen darrere eufemismes o darrere ritmes o darrere presses. Criden independència, organitzen actes per reblar el clau de la nació majoritària, la social, i des mobilitzen per l’autodeterminació dels i en els Països Catalans.
Per això, encara són més tristes les reflexions dels cappensants catalunyistes -fins i tot d’alguns que no són catalunyesos, com en l’editorial d’avui de Vicent Partal- que lloen la rebel·lia illenca per poder justificar el seu abandonament del país -sencer, com no pot ser d’altra manera- i pretenen seguir fent el joc als interessos dels sectors dominants a la comunitat autònoma espanyola de Catalunya que segueixen navegant a veure si cau alguna engruna de pacte per poder seguir fent els seus negocis al món de forma avantatjada.
I és que a les Illes ja ho diuen cantant des de fa molts anys:
“Tant és ara com abans
perquè això ja ve d’enrere
només hi ha una senyera
dels Països Catalans”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al seu proper apunt ens pot donar instruccions sobre el què hem de fer quan els cadells totalitaris de l’EI (o els de NNGG, tant m’he fa) vulguin obrir el cap a qui no pensin o actuïn com ells exigeixen. Avui per avui, al que més arriben aquests [covards] cadells [curts de paraules i arguments] és a embrutar façanes i fotre soroll… espero que pronte s’els passi el xarrampió prepuber.
Atentament