He fet una passejadeta per les primeres dades que acosten el projecte d’un nou diari, ARA, per a després de les eleccions autonòmiques catalunyeses d’aquesta tardor.
Com ja havia constatat amb les primeres dades que vaig tenir fa un temps, estem davant d’una aposta de diari diferent, perquè és en paper però té molt de xarxa social, d’espai web, etcètera. Una combinació agosarada en les formes, com li és grat al seu impulsor, l’Oriol Soler.
Tota la proposta remarca, permanentment i contínua, que es tracta del primer diari del futur, una bona manera d’intentar superar la sensació molt generalitzada que els diaris són poc atractius, poc útils com a mitjà i que aporten poc a la realitat social i al debat. Vaja, que cada cop interessen menys i avorreixen més.
Però la percepció primera i la confirmació present, em porten a un cert desassossec que, tractant-se de l’esmentat impulsor, encara se m’accentua més. Si és una proposta de futur i pensada des d’aquí, com és que tornem a caure en el parany del regionalisme, del catalunyisme, enlloc de fer un projecte pensat i muntat i pastat des d’una perspectiva nacional, dels conjunt dels Països Catalans? Estem davant d’una nova oportunitat perduda? Em temo que sí, i a aquestes alçades i venint de qui ve, em sembla molt i molt dolorosa. O potser encara hi som a temps?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Precisament, en Barnils, n’era el més valencià-mallorquí de tots els periodistes nascuts dellà de la Sénia. I ell, amb el seu relat, no s’aturava amb fronteres: ni estatals ni interiors.
Això ho deixava per als curts de gambals.
Som uns mussols de l’òstia…Aleix,….hahahhaha
Una abraçada
Aleix, gràcies pel post.
Parlem-ne, hi som a temps. Volem ser coherents, però també econòmicament.
I no és gens fàcil arribar a conclusions definitives. Quedem un dia i en parlem? O muntem una trobada amb més gent? Em pots escriure a osoler@cultura03.com? Moltes gràcies de nou.