L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
8 de desembre de 2008
0 comentaris
A Berga, hi vam ser i amb molt de gust!
Dissabte vaig anar a Berga, a l’acte organitzat en nom de la CUP de la capital del Berguedà.
Va ser una autèntica satisfacció poder ser present en un acte de commemoració de 40 anys de lluita de l’Esquerra Independentista, malgrat els fets interns succeïts en aquests anys, malgrat les manipulacions i els sectarismes i les lectures tan personals de tot plegat. 500 persones, vingudes de molts indrets diferents, vivint intensament les imatges, els mots, el gest, les músiques… 500 persones unides per una clara i ferma voluntat de seguir treballant pels objectius de llibertat per a les persones i el poble, per als Països Catalans.
Un acte diferent, amb un gran contingut i molta emotivitat, i amb una clara voluntat de superar estigmes que han marcat aquest nostre espai polític. Un acte de reconeixement a la lluita, a qui més ha donat en la lluita. Un acte per iniciar, amb renovada empenta, una nova etapa que ha de situar el nostre país en el camí de la llibertat plena. Un acte per continuar compromesos en l’empresa col·lectiva de la independència.
I és ben cert que queda molt per fer, que queden apostes per fer i intentar guanyar, que queden interrogants de gran profunditat per escampar, que encara no som gaire enlloc, però hi ha ganes, gent, idees, il·lusions i capacitat per aconseguir-ho. I dissabte a Berga, hi vam retrobar prou coses, prou elements com per tenir clar que cal seguir endavant. Però també, que cal fer-ho bé, clarament, sense partidismes, sense repetir receptes que avui no són les bones. Superant moldels organitzatius depassats, revisant com apliquem el concepte “estratègic”, valorant amb qui ens hem de moure i a qui no hem de donar esperances en el festeig, sortint del melic on hem anat a parar de tant mirar-nos-el. I tenint clar que la nació, avui, cal construir-la tota, no a trossos autonòmics.
Només dos comentaris sobre sengles dubtes que em van sorgir. Per què no vam situar la CUP al centre de tot? I per què som tan catalunyesos?
Amb molt de gust hi tornarem, a Berga, a Alacant o a Mataró. Només cal que ens ho proposem. Mentre, feinejarem el dia a dia.
Visca la terra!
Va ser una autèntica satisfacció poder ser present en un acte de commemoració de 40 anys de lluita de l’Esquerra Independentista, malgrat els fets interns succeïts en aquests anys, malgrat les manipulacions i els sectarismes i les lectures tan personals de tot plegat. 500 persones, vingudes de molts indrets diferents, vivint intensament les imatges, els mots, el gest, les músiques… 500 persones unides per una clara i ferma voluntat de seguir treballant pels objectius de llibertat per a les persones i el poble, per als Països Catalans.
Un acte diferent, amb un gran contingut i molta emotivitat, i amb una clara voluntat de superar estigmes que han marcat aquest nostre espai polític. Un acte de reconeixement a la lluita, a qui més ha donat en la lluita. Un acte per iniciar, amb renovada empenta, una nova etapa que ha de situar el nostre país en el camí de la llibertat plena. Un acte per continuar compromesos en l’empresa col·lectiva de la independència.
I és ben cert que queda molt per fer, que queden apostes per fer i intentar guanyar, que queden interrogants de gran profunditat per escampar, que encara no som gaire enlloc, però hi ha ganes, gent, idees, il·lusions i capacitat per aconseguir-ho. I dissabte a Berga, hi vam retrobar prou coses, prou elements com per tenir clar que cal seguir endavant. Però també, que cal fer-ho bé, clarament, sense partidismes, sense repetir receptes que avui no són les bones. Superant moldels organitzatius depassats, revisant com apliquem el concepte “estratègic”, valorant amb qui ens hem de moure i a qui no hem de donar esperances en el festeig, sortint del melic on hem anat a parar de tant mirar-nos-el. I tenint clar que la nació, avui, cal construir-la tota, no a trossos autonòmics.
Només dos comentaris sobre sengles dubtes que em van sorgir. Per què no vam situar la CUP al centre de tot? I per què som tan catalunyesos?
Amb molt de gust hi tornarem, a Berga, a Alacant o a Mataró. Només cal que ens ho proposem. Mentre, feinejarem el dia a dia.
Visca la terra!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!