L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

31 de desembre de 2008
0 comentaris

31-D. A Mallorca, per la independència dels Països Catalans

Què
té aquesta terra nostra

    Hi havia una porrassa
    que congriava un albó
    tan alt com el Puig Major
    i gruixat no ho era massa,
    i tenia una rabassa
    com el castell d’Alaró.

    Esponerós sí que ho era

    amb cimals que s’enfilaven

    de Mancor fins a Morella,

    les branques a Cornudella,

    feia una ombrea de primera;

    a davall tots hi becaven.

    Un dia des de Castella

    arribaren molts de senyors.

    Pensaven fer-ne tions

    i llavors també estelles

    per llevar males idees

    d’un simbol de nació.

    En nom d’Espanya vengueren

    mil mestres per tallar-lo.

    Picaren un any rodó

    i encara no pogueren.

    I a la fi se resolgueren

    recórrer al traïdor;

    en trobaren un boldrò.

    Tot d’una els convenceren.

    Què té aquesta terra nostra

    que congria traïdors:

    diputats i senadors,

    hi ha mestres i professors

    i també el senyor rector

    i aquets són els pitjors.

    Els diuen que són senyors

    i sols els tenen per mostra.

    Semblen tots triats a posta.

    Sempre hi ha un glosador

    que cantar li ve de vena

    que, als joves, els ensenya

    l’antiga i bella cançó.

    Tant és ara com abans

    perquè això ja ve d’enrere

    només hi ha una senyera

    dels Països Catalans.

    Lletra: Popular – Majoral – Llorenç Móra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!