Ubuntu és una paraula africana que es fa servir per descriure el que nosaltres anomenaríem humanitat. Vindria a ser aquell lligam que ens supera, que esquiva les fronteres i les diferències per convertir-nos en part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. El llibre del periodista Nicolás Valle es titula així.
La lectura del llibre me’n ha fet recordar d’altres d’igualment amenes sobre l’àfrica que també m’han agradat molt. Ara mateix penso en els llibres d’en Lluís Mallart, Okupes a l’Àfrica i Sóc fill dels Evuzok, o també en Pandora al Congo o el clàssic del Cor de les Tenebres. Àfrica és un continent que fascina i atemoreix d’igual manera. En llibre trobarem moltes maneres d’encarar la visió d’aquest immens continent. La història fa un repàs als grans esdeveniments que han marcat la vida i la mort d’aquests pobles al llarg dels segles. Des del misteri i la por que infligia aquest continent als europeus que només s’atrevien a establir uns quants ports a les costes, fins a la guerra freda, la descolonització i el genocidi de Ruanda. Val la pena.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Probablement ja el coneguis, però per si de cas, et recomano també aquest títol del periodista polonès Ryszard Kapuscinski.
Va molt la pena Ubuntu. A m’ha agradat el toc personal que l’autor li dona al seu relat. A mi també m’ha recordat a Ebano, del Kapuchinsky.
A l’hora d’esmorzar parlant de com de car és entrar al zoo d’humans i animals que poden ser els safaris i alguns viatges a l’Àfrica, i ara trobar un post sobre àfrica escrit precisament avui farà un any (ho acabo de veure ara) que parla d’això. Perquè si fos ara caldria parlar del compendi de costums de salut i tractament de malalties dels Evuzok de Mallart que ha sortit recentment, que el tinc encarregat a l’IEC i no hi ha manera que vagi a recollir!
Suposo que no hi haurà altres posts i això no ho llegiràs, així que no m’estenc més!
Kapuscinski, “èben” és meravellós, i també “viatges amb heròdot”.
Vinga, una abraçada!