Costa-Plana
BLOC PERSONAL
6 de gener de 2007
Sense categoria
4 comentaris
El canvi climàtic – Una veritat incòmode?
No és pas cap mal sembrar una mica de polèmica. Aquí en va una de grossa:
fa poquet vaig acabar de llegir el llibre best-seller de l’escriptor nord-americà Michael Crichton "State of fear"; vaig comprar sense saber-ho l’edició en castellà, resulta però que també n’hi ha una en català. No entraré ara a valorar si el llibre i la història és bona o dolenta, perquè el més important de la novel·la no és pas això. Chrichton fa servir la història increïble d’uns terroristes ecologistes -ecoterroristes- obsessionats en mostrar al món els efectes del canvi climàtic, per obrir els ulls de tots aquells qui com jo mateix combreguem a vegades amb rodes de molí. Denúncia en primer lloc que el canvi climàtic és una "teoria", per la qual cosa no té perquè ésser acceptada com a veritat inqüestionable. Explica de quina manera els informes científics resulten esbiaixats a causa de les enormes pressions que provoquen ONG’s, universitats i organismes internacionals que han esdevinguts els salvadors del planeta; alerta dels perills d’acceptar sense crítica qualsevol informació que vingui d’institucions amb segell de "respectabilitat", i posa de relleu l’enorme prepotència amb què els qui gaudim de l’opulència occidental som capaços de donar lliçons d’ecologia els qui encara no han arribat on som. Es tracte d’un llibre povocador i agosarat que posa el dit a la llaga que més mal fa. Ja ho deia aquell que l’infern n’està ple de bones intencions. Aquí dessota teniu alguns dels enllaços més interessants que he trobat sobre el llibre i sobre el canvi climàtic. Que ningú es precipiti a titllar algú d’agent de les multinacionals del petroli i que llegeixi una miqueta. Edavant!
fa poquet vaig acabar de llegir el llibre best-seller de l’escriptor nord-americà Michael Crichton "State of fear"; vaig comprar sense saber-ho l’edició en castellà, resulta però que també n’hi ha una en català. No entraré ara a valorar si el llibre i la història és bona o dolenta, perquè el més important de la novel·la no és pas això. Chrichton fa servir la història increïble d’uns terroristes ecologistes -ecoterroristes- obsessionats en mostrar al món els efectes del canvi climàtic, per obrir els ulls de tots aquells qui com jo mateix combreguem a vegades amb rodes de molí. Denúncia en primer lloc que el canvi climàtic és una "teoria", per la qual cosa no té perquè ésser acceptada com a veritat inqüestionable. Explica de quina manera els informes científics resulten esbiaixats a causa de les enormes pressions que provoquen ONG’s, universitats i organismes internacionals que han esdevinguts els salvadors del planeta; alerta dels perills d’acceptar sense crítica qualsevol informació que vingui d’institucions amb segell de "respectabilitat", i posa de relleu l’enorme prepotència amb què els qui gaudim de l’opulència occidental som capaços de donar lliçons d’ecologia els qui encara no han arribat on som. Es tracte d’un llibre povocador i agosarat que posa el dit a la llaga que més mal fa. Ja ho deia aquell que l’infern n’està ple de bones intencions. Aquí dessota teniu alguns dels enllaços més interessants que he trobat sobre el llibre i sobre el canvi climàtic. Que ningú es precipiti a titllar algú d’agent de les multinacionals del petroli i que llegeixi una miqueta. Edavant!
Comparteix això:
Relacionats
Primera part – Canvi Climàtic Terrorífic
A Sense categoria
Josep Lluís Carod-Rovira
A Sense categoria
Pròxima reobertura
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, és molt "inn" acusar els que defensen el canvi climàtic pels seus interessos sense parlar dels que el neguen pels seus interessos.
La veritat és a fora com diuen…i les interpretacions sempre són en funció dels interessos de cadascú.
Més que creure’s a uns o altres, potser cal convenir que fer el que fem no pot ser bo de cap de les maneres. Si omples el planeta de porqueria líquida, sòlida i gasosa, és poc decorós omplir-te la boca defensant que no passa res, si és que som uns guarros 😀
QUE SOM UN DESASTRE, és cert, que contaminem, tambè ho és, pero la terra és molt gran i les coses simplement passen, no pasarà res amb el clima que no hagi passat ja abans. Pots estar tranquil que la terra sobreviura al que sigui, quan a nosaltres, ja ho veure’m, hom pense que tambè, d’una manera o d’una altre.
Ara mateix també hi ha molts ‘investigadors’ dels EUA que expliquen que la teoria de l’evolució és això, una teoria. I que no s’ha de prendre al peu de la lletra. I que no s’ha d’explicar a les escoles com si fos "la veritat", encara que ho diguin les universitats i el món científic. Penseu que els científics tenen ‘agendes ocultes’…
No hem de combregar amb rodes de molí, però tampoc hem de fer l’estruç. El documental de l’Al Gore ens explica que, en l’última dècada, dels articles científics sobre el canvi climàtic, els que explicaven que no n’hi ha per tant eren el 0%. Igualment en l’última dècada, els articles periodístics i televisius que explicaven que no n’hi ha per tant eren el 40%.
Hi ha un desfassament entre el coneixement científic i el coneixement de la societat en general.