Sense revolució, no hi haurà pau interior
No és tan senzill trobar-la.
No es producte de temporada ni la trobem als grans magatzems.
No es passeja pels carrers del poble ni va a missa els diumenges.
La Pau Interior és molt mes discreta, malgrat que hi ha que diuen conèixer el camí de la consciència que t’apropa a ella, no et pots fiar.
La Pau, ai la pau, aquella que viatja al costat de la justícia, la llibertat i la igualtat social.
Tu ets justa?. Et sents lliure?. I socialment et veus igual als que et rodegen?.
Doncs encara et resta un llarg viatja. Maleta en ma, motxilla a les esquenes.
Diuen els entesos, els que escriuen i prediquen, que un dels principals valors de la pau interior és la prohibició de l’ús de la força. Aixi xiqueta, no et resisteixin. Oblida convertir-te en la moderna Che Guevara. Ja no es porta. Si no és que tens previst fer-te youtuber o twuitera.
Aquests dies m’ha donat per llegir aquelles personalitats que varen fer el be entre els humans. Gandhi, Mandela, Martin Luther King. Curiosament, els tres en algun moment de la vida varen estar relacionats amb la vida política del seu poble i empresonats pels règims totalitaris de torn. En el cas d’en Martin Luther King, sempre parlava de la pau positiva. I tal com un dia va escriure a la presó, la veritable pau no és simplement l’absència de tensió: és la presència de justícia. És així com Luther King considerava que la pau positiva era un concepte dinàmic que ens portava a aflorar, afrontar i resoldre tots els conflictes de forma no violenta.
Així la pau positiva és, a més que l’absència de guerra, un procés en constant construcció. No és un estat o un temps de pau, sinó un ordre social de reduïda violència i elevada justícia, igualtat en el control i la distribució del poder i els recursos, absència de condicions no desitjades (guerra, fam, marginació) i presència de condicions desitjades (treball, habitatge, educació).
Com pots veure, l’anhel de conquerir la pau interior cada cop es mes i mes difícil. Els factors que t’envolten ni ajuden ni està previst que això canviï. Es resulta estrany oi?. Com pot haver algú que desitgi quelcom dolent per a un altre?. A mi em passa el mateix. No entenc com pot haver algú prevaricant estratagemes amb l’únic interès de fer mal. Doncs si, hi ha gent d’aquesta.
El negoci de les armes, el dels laboratoris, l’I+D i la digitalització del projecte Industria 4.0. Tot és una llarga cursa cap el que te mes. La cursa del capitalisme.
El mestre Pau Casals ho va dir un cop: “Cada segon que vivim és un moment nou i únic a l’univers, un moment que mai mes tornarà”.
Mentre tu sàpigues qui ets, no hi ha res a demostrar.