POLITICA O GESTIÓ
Amb el pas dels dies vaig aprenen a diferenciar entre política i gestió. I és ara quan em pregunto que esperava la gent de mí quan varen decidir fer-nos costat a les eleccions municipals del Maig de 2015.
És evident que a la política municipal s’arriba de moltes formes i maneres. El meu cas i el de tants altres, acostuma a ser mitjançant el mon associatiu. Involucrat a la vida quotidiana del nostre poble portava i aportava el meu granet de sorra en la experiència i la gestió d’entitats esportives, culturals i juvenils de caire local i de barri. Tan mateix, la lluita i la defensa del fet nacional i cultural del meu país quan endegàvem processos participatius com la ILP a favor de les seleccions esportives catalanes des de la Plataforma, o com a membre dels Castellers de Barcelona, de la Plataforma en Defensa de la Llengua Catalana i d’altres associacions i federacions esportives com son els dards i l’esquaix.
Malgrat tot, la experiència aportada des de la gestió i veient la situació caòtica que ens trobàrem a l’ajuntament del nostre poble, des del primer minut i després d’analitzar per on començàvem, teníem clar que ens tocaria prioritzar i capitalitzar la gestió pel damunt de la política. Malgrat el cost d’allunyar-nos d’ideals personals i nacionals.
Alt cost que ens volen fer pagar amb el posturegi polític d’aquells que mai han vist necessari fer gestió i control del principi bàsic per a l’equilibri econòmic. Sens dubte us fet essencial de dur a terme pensant que gestionàvem els nostres diners i els de la resta de veïns i veïnes.
Ara t’adones, mes que mai, que a la responsabilitat política li manca una qüestió molt clara que a la vida laboral la mamem en el dia a dia. La compta de resultats i la continuïtat en el temps basat en els objectius conquerits.
L’anàlisi ho demostra. Et presentes a unes eleccions, la gent et vota amb criteris molt diversos. Molts cops per si els caus be o per si son de la teva corda, sense entrar en els valors bàsics de la gestió empresarial. I lo mes important, ho facis be o ho facis malament, tens assegurat quatre anys. Període al que ens trobem tots condemnats i obligats.
La legislatura s’acostuma a dividir en dos períodes. El primer en el que s’acostuma a fer aquelles coses que no son visibles, que no son mediàtiques –com els augments d’impostos i canons- i posteriorment s’entra en un procés de disbauxa, en el que es vol donar notorietat a fer allò que abans no has fet. A omplir les xarxes de noticies guais i que la gent vol visualitzar. Indiferentment del que la situació econòmica i de compromisos adquirits t’ho permeti. Tan es val, si mes no com es tracta de dos anys, el que vingui després ja es trobarà el marró.
Dit això, cal un canvi en el concepte municipalista i un major control des de les Diputacions. Major poder de les Diputacions i seguiment de les comptes de resultats. El greu problema és que les Diputacions es retro alimenten dels resultats obtinguts a les eleccions municipals, amb el que al final la dependència entre uns i altres es massa gran com per a posar de manifest les pèssimes gestions de molts ajuntament.
Clarament, cal un canvi del sistema. Que els consells comarcals i les diputacions no esdevinguin un premi quantitatiu segons els vots aconseguit i un obsequi a la tasca desenvolupada de molts ex-alcaldes i/o regidors promocionats o vinguts a menys.