La solidaritat en aquest país és unidireccional.
M’explico: La gent del carrer hem estat al carrer -i valgui la repetició- dotzenes de vegades, sempre hem sigut milers o, millor dit, molts milers, recolzant als nostres polítics injustament acusats. Quan hi ha polítics en aquestes situacions a més de la gent sempre hi ha també polítics recolzant-los.
Però ahir va començar un altre judici perfectament situable en l’àmbit repressiu pur i dur a uns estudiants per uns (mínims) incidents durant una manifestació a la que, pel que diuen, el balanç d’estralls va ser un contenidor cremat; els fan unes peticions de condemnes delirants de més de vuit anys a més de multes astronòmiques, i tot basat en un informe dels Mossos que pel que s’ha dit i fins i tot sentit en el judici per boca del mateix cap del cos en aquest cas, sembla elaborat amb unes tècniques imaginatives i creatives que no tenen gaire cosa o res a envejar a tants altres documents similars emanats de la PN i la GC pels esdeveniments d’Octubre del 2017, i a lo que anàvem: polític a fer costat a aquests joves cap, cap ni un.
Tan cecs i pagats de si mateixos estan?, què es creuen de la gent?, la gent del nostre país és solidària, generosa, abnegada.. però no és ruc, i aquestes coses les veu i aquestes actituds li fan mal, i per als polítics pot voler dir que la propera vegada es trobin ells i la seva colla davant del jutjat de torn, o que quan hi hagi una nova multa o fiança hagin d’escurar-se les butxaques o demanar que ho facin també els seus col·legues, parents, amics, coneguts i saludats, perquè la gent no faci cas d’ells.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!