Fa unes quantes setmanes que per les xarxes em vaig mig enganxar amb algú que t’equiparava amb Mandela o amb Ghandi; entre altres coses jo li deia que et feia un flac favor comparan-te amb aquesta gent.
Aquesta discussió va sorgir arran de la cordialíssima i espontània(?) abraçada a l’Iceta per la que vas travessar mig Pati dels Tarongers ple de gent; aquesta setmana, la defensa de la senyora Colau posant per davant els teus tres anys i escaig de presó com a força per als teus arguments, no em va agradar i em va semblar molt en la línia de l’episodi anterior.
Em sap greu, però no tan sols per les teves paraules, si no que també per la teva actitud em sembla, i dic de tot cor que em voldria equivocar, que t’ho comences a creure això de ser un personatge semi-celestial per damunt del bé i del mal, tot bondat i concòrdia infinites.
L’Iceta et va posar a la presó (ell no, però el seu partit hi va col·laborar consentint-ho); i de lluita compartida amb la Colau res de res perquè ella, com sempre ha fet, lluita per ella mateixa i potser per al seu país que no és el meu i vull suposar que tampoc el teu; per tant, toca de peus a terra, que no abraçar-se amb qui no et vol cap bé no crec que sigui res dolent, i si els teus veïns esbronquen l’alcaldessa, ves a saber si potser fins i tot tinguin raó en fer-ho i si no, és el seu dret, i tu no tens perquè alliçonar-los en res.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!