Per raons de professió, m’he passat tota la meva vida activa, gairebé cinquanta anys, negociant.
Si hi ha dues parts amb plantejaments substancialment diferents en molts punts, per arribar a alguna mena d’acord el camí és la negociació. Però sembla que es vulgui provocar alguna mena de confusió semàntica quan les parts només parlen de “diàleg” perquè està clar que per negociar s’ha de dialogar, parlar, discutir; ho podem dir de mil maneres, però no és reversible, ja que podem passar-nos la vida dialogant, parlant, discutint… sense negociar.
Com a persona que, tal com dic abans, s’ha passat bona part de la vida negociant, també tinc clar que per negociar n’hi ha d’haver voluntat per les dues parts i cadascuna ha de tenir alguna cosa per oferir a canvi del que vol demanar o exigir a l’altra.
Si tenim una part que de “negociar” no en vol sentir ni parlar i l’altra part es conforma amb parlar de diàleg; una part que té tota la força neta o bruta imaginable i l’altra que no en té cap; que la part feble sap per experiència acumulada al llarg de molts anys (segles?) que la part forta no compleix mai si no és que, per la raó que sigui, li convingui a ella mateixa; si la part forta té clar que no cedirà en res i la feble que no aconseguirà res, llavors, mirat des de fora i amb un punt d’esperit crític, què és lògic pensar?. Potser que una i altra part estan fent una comèdia en la que les dues ja saben com s’acabarà la història?.
Si no s’ha de negociar, no cal dialogar; tot el demés és, en el fons, voler enganyar els que s’ho miren des de fora.
No sé si algú ha estat prou sagaç per deduir que parlo d’españa i de Catalunya i aquesta famosa taula de diàleg, que no de negociació, entre ambdós governs; aquesta taula només s’ha reunit dues vegades, una per acordar que es continuarien reunint, i l’altra per la que no hi havia ordre del dia, no se’n van aixecar actes i les parts no es van intercanviar cap document i en la que, pel que sembla (no hi ha acta) no es va ni tan sols fixar el calendari de les futures reunions.
Per tant, negociar o dialogar?; lo primer probablement no ens aporti gaire cosa, lo segon res més que una pèrdua de temps.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!