Són barroers, se’ls veu el llautó d’una hora lluny, la mala bava els pot i els fa fer coses inversemblants. Però tenen un objectiu en el que tots, absolutament tots hi estan d’acord, i com va dir un eximi dirigent seu: “pagaran el preu que sigui necessari” per aconseguir aquest objectiu.
Se’ns van carregar el sistema sanitari i es carregaran tota la resta: economia, infraestructures, educació, cultura, llengua, no volen deixar res, i no deixaran res si no els ho impedim.
Hem de reconèixer que ells son un vell estat i això fa que juguin amb avantatge, ens ho estan minant tot i només cal que mirem al nostre voltant: l’Arquebisbe de Barcelona és un español irredempt i recalcitrant; el director de TV3 l’està castellanitzant a marxes forçades; no queden pràcticament mitjans de comunicació que no ballin al so que toca l’estat; el Barça, durant molts anys símbol “laic” del catalanisme se n’ha anat en orris amb dues presidències que semblaven tenir com a objectiu carregar-se l’estil, la Masia, i en definitiva l’entitat; s’ha restituït en el seu lloc el màxim comandament dels Mossos, el que estava disposat a detenir personalment el President de la Generalitat si li hagués ordenat un jutge español; Barcelona està governada per una senyora que no en té ni remotament el nivell, que va aconseguir el segon mandat amb el recolzament descarat de la dreta més dreta española i que pot ser mil coses, però catalana, no; i els nostres polítics?, ja en parlarem un altre dia, però per dir-ho en dues paraules, jo diria que no estan per segons quines tasques, segons ells volen mirar llarg i ampliar les bases. I així ens va.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!