La mirada fluida

Educació, societat i noves tecnologies

4 de març de 2007
General
6 comentaris

TIC i escola (tendències i propostes 3)

L’escletxa digital entre centres i alumnes

Junt amb el risc d?escletxa entre el professorat abans assenyalat, hi ha una altra escletxa, encara més perillosa, que hem de d?intentar reduir al màxim possible. Es tracta de l?escletxa digital entre els centres i l?alumnat. El discurs més habitual en els últims temps és que les TIC i Internet són eines, o ho seran ben aviat, totalment integrades en la vida quotidiana de tot ciutadà, i fins i tot requisits per viure plenament aquesta ciutadania. Traslladat a l?escola, aquest argument o hipòtesi de treball és que les TIC i Internet han de ser uns recursos tan habituals com els tradicionals (llibres, paper i llapis, pissarra i guix), que arribin a fer-se invisibles (Gros, 2000).

Això és el mateix que dir que el seu ús ha de ser universal i generalitzat, per tal de que no siguin causa de desigualtats educatives, especialment si tenim en compte que l?escletxa ja existeix en el context sociocultural, entre les mateixes famílies, i que per tant, en aquest aspecte com en tants d?altres, l?escola hauria de jugar un paper compensador, de garantia d?equitat. Però sabem que la realitat no és aquesta, que hi ha diferències importants en molts àmbits, entre el professorat d?un mateix centre, com hem vist abans, però també entre centres, sigui quina sigui la seva titularitat. I hem de treballar amb aquesta realitat, procurant que tots els centres millorin i que s?apropi la qualitat educativa d?uns i altres, que no creixi l?escletxa entre ells, si no volem també incrementar les desigualtats educatives.

  1. Suposo que estàs seguint la polèmica sobre formació en TIC als diversos blogs temàtics. Apunten un dels temes que per a mi són claus en tot això de les noves tecnologies, sobretot si volem que siguin invisibles com tu dius: la utilitat. Ja em vam parlar, però llenço unes preguntes "per què" (per cert, a veure si tornes a escriure més sovint):

    – per què la majoria de cursos són per formar-te en eines TIC i hi ha pocs per ensenyar com integrar-les en el dia a dia?

    . per què són cursos sobre aplicacions concretes però hi ha pocs on t’ajudin a moure entre els milers de recursos disponibles a Internet per ser autodidacta (incloent llocs on preguntar dubtes)?

    – per què quatre van a cavall de totes les modes: videoblogs, podcasts etc mentre la majoria encara esta fent cursos introductoris de Word i altres?

    – per què no es comparteixen recursos entre comunitats pel que fa a la formació docent?

    – per què no hi ha tècnics itineratns que arreglin els problemes dels ordinadors amb rapidesa als centres educatius?

    – per què si les TIC són una eina més hi ha aquesta polèmica sobre l’assignatura d’informàtica?

    – per què alguns pensen que en comptes de ser una eina més pensen que és L’EINA definitiva?

  2. Precisament avui acabo d’escriure un petit post, sobre aquesta qüestió de la diferent utilització de les TIC dins de la mateixa escola, on hi ha mestres que simplement cobreixen l’expedient i d’altres que estan intentant d’incorporar-la a la vida acadèmica dels alumnes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!