La mirada fluida
Educació, societat i noves tecnologies
Religió a l’escola
Ahir, manifestacions dels estudiants contra la nova llei educativa (la LOE). El proper dissabte, a Madrid, gran manifestació contra la LOE convocada i recolzada per la jerarquia eclesiàstica, el PP i algunes patronals i associacions de pares d’escoles concertades.
Tanta coincidència podria fer pensar que gairebé tothom està en contra d’aquesta llei i que per tant, una llei alternativa que doni resposta al que demanen aquests col·lectius seria molt més ben acceptada.
(Fotografia de El Periòdico: "Manifestació a Barcelona, ahir. Foto: JULIO CARBÓ")
Ara bé, si tenim en compte que la consigna més repetida pels estudiants va ser “menys religió i més educació“, a banda de demanar no privatitzar l’educació i donar més suport a les escoles públiques, i que el dissabte es reivindicarà la llibertat d’educació (llegiu el meu post del dia 5 de setembre) i d’elecció de centre i més suport als centres privats, podem deduir que aquests col·lectius, rellevants per nombre i per qualitat, no estan d’acord amb la LOE per motius exactament oposats. I que seria impossible posar-los d’acord perquè, ras i curt, el que demana cadascun va en detriment dels interessos de l’altre sector.
Això em fa pensar que potser la LOE sigui una bona llei (no òptima, és clar, segurament serà millorable). Si els grups que no volen el diàleg i el consens (en aquest i en altres aspectes) fossin reduïts als extrems marginals de l’espectre polític i ideològic tot seria molt més senzill i molt més profitós per al món educatiu. Quan es va debatre (!?) la LOCE (la llei del PP), debat pràcticament inexistent, no van haver manifestacions oposades des dels dos extrems. Per què? Doncs perquè un d’aquests extrems (no direm quin, perquè l’expressió pot ser una mica lletja) era el que estava al darrera de la llei. (segueix)
I no em puc estar de dir, per als menys introduïts en el món educatiu, que, a grans trets, la LOE manté pràcticament la mateixa situació anterior a la LOCE (que no s’ha arribat aplicar en bona part) pel que fa a la religió i a altres qüestions. Què demanen per tant ara? Què més volen?
Una altra perla: he llegit que els bisbes diuen que el 80 % de les famílies demanen religió a l’escola. Qui treballi en algun centre sabrà que aquesta xifra és impossible i a més no reflecteix la composició de la societat catalana (ni de l’espanyola). No seré jo qui ho digui, però aquí hi ha algú que no compleix els manaments.
I què té a veure això amb les noves tecnologies? Doncs res; o molt, segons com es miri. Per una banda, ens fa desviar l’atenció d’altres problemàtiques educatives que sí són rellevants, i per l’altra, ens fa pensar que alguns no volen una escola preparada per al segle XXI, per a la societat de la informació i el coneixement, que sigui compatible amb l’equitat i la cohesió social.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Àngel, “El buit del temps” s’ha ocupat en diverses ocasions d’aquest tema. És, com bé dius, molt preocupant, perquè aquesta nova versió del creacionisme ve revestida d’autoritat científica i té aliats estratègics, com alguns professors universitaris (cosa que no passava en la versió asilvestrada, la d’ensenyar la bíblia a la classe de biologia) i, el que ens afecta més directament, entre la jerarquia vaticana. Ja no és doncs un problema específic dels ianquis.
Més informació: Disseny intel·ligent, cavall de Troia del creacionisme, Evolució catòlica?, Antonio Lazcano, A great day for education.