Coc Ràpid

“Només és diner… Es fabrica”, és la cínica frase que resumeix la causa i principis que originaren el terratrèmol financer que sacseja el món. La diu un dels personatges de la pel·lícula “Margin Call”.

Gent sàvia i enginyosa creà una història del diner, entès com la riquesa lligada a l’or. Mides, el rei mític de la Frígia, que Apol·lo castigà amb orelles de ruc que amagava cobrint-se el cap amb una mena de barretina, fou aquell que veié complert el desig que tot el que toqués es convertís en or, a punt estigué de morir de fam ja que el menjar , les persones, les coses que tocava es convertien en objectes d’or, fins que Dionisi s’apietà d’ell i li ordenà que es rentés al riu Pactol per a deixar-hi l’encanteri. Des d’aquell fet el petit riu tingué els sediments d’or i plata que donaren riqueses enormes al rei lidi Creso, inventor del diner.

El diner ha tingut múltiples formes, productes valuosos per a civilitzacions diferents han fet de diner per a pagar el preu d’altres productes, objectes o serveis:
Els pobles del Nord d’Europa empraven com a diner la mantega, les seves calories eren necessàries per a combatre el fred; els habitants de les illes del Pacífic usaven les closques de moluscs que d’altres gents usaven com a signe jeràrquic de riquesa i de poder; la xocolata fou l’element preuat dels asteques; la sal, imprescindible per a la conservació dels aliments, ho fou per als romans, de tal manera important que donà nom al “salari”. 

La moneda, el “denarium”, d’on pervé el nom “diner”, tenia valor pel pes del metall de què era encunyada. El valor del diner-paper , recolzat per l’or, ha estat una invenció tan antiga com el paper, fa un miler d’anys els xinesos imprimiren els primers bitllets després de confiscar totes les existències d’or i plata del país. Modernament els bancs protegien el valor del diner. Ha quedat demostrat que les garanties dels bancs han perdut valor. El diner és només paper. Es fabrica.

I què tenim per a substituir-lo?, la xocolata la venen a les botigues, les closques de les cloïsses les llencem a les escombraries, la mantega la volem sense calories, la sal té com enemiga temible la hipertensió … el riu Pactol fa dos mil anys que deixà de portar or . Fins i tot el diner és electrònic,  amb un clic misteriós es torna invisible.

Força raó tenia Gertrude Stein quan afirmà que el que diferencia l’ésser humà dels altres animals és precisament el diner.