Avui comencem la setmana insòlita, amb més dies festius que feiners, el somni i reivindicació dels sindicats dels països de feliç benestar. Una setmana que contraria les crides internacionals que exigeixen productivitat al món del treball, que no s’adiu ni amb la crisi, l’austeritat, el consum responsable i el sentit comú.
Que el Govern espanyol introduís un nou dia festiu al calendari del mes de desembre per a celebrar que Espanya tenia nova constitució fou una cacicada espanyola, ja que es podia recordar l’efemèrides a les agendes oficials qualsevol diumenge de l’any. Que davant dels fets consumats de signe polític la jerarquia eclesiàstica catòlica es negués a traslladar la festivitat de la Immaculada Concepció fou una tossuderia i més encara quan ni l’Estat és confessional ni la societat és tota ella catòlica.
I el despropòsit segueix viu.
Qualsevol observador podria opinar que és aquesta una setmana planificada sobre el supòsit que la societat viu en l’opulència, que la setmana blanca és una activitat familiar popular i instituïda o que cal fer vacances d’entrenament per a afrontar les nadalenques.
En tot cas, feliç setmana!
I pocs s’atreveixen a mossegar la mà que li dona de menjar.