S’ha llevat de bon matí, volia enxampar l’home dels nassos sortint de la soca de l’arbre de fulles de dotze colors. L’arbre robust que ha viscut milers i milers d’anys en el bosc brillant de l’Atopia, el lloc on tots els homes i dones dipositen els somnis.

Ha caminat pels carrers buits cercant l’arbre magnífic. Ha arribat al peu de la muntanya, humida i verda fosquejant, l’ha enlluernada el sot gebrat resplandent sota els raigs primers del sol i més amunt s’ha quedat sense alè en veure els molts colors,vermell, albergínia morada, blat torrat, roig de sang, grocs insòlits, daurats d’or i de coure i plates velles i brunyides. Potser allà es troba l’arbre de fulls de dotze colors, ha pensat,

“l’arbre amb dotze branques,
 a cada branca quatre nius,
 a cada niu set ouets
 i cada ouet està batejadet”

No l’ha sabut trobar. Ha tornat a casa pels carrers familiars. I de sobte, l’ha vist!. L’home estrafolari dels nassos sortint de la soca corcada de l’arbre, vestit de moltes fulles que no li deixaven veure el rostre … o potser ha estat un inesperat cop de vent que ha despullat el vell arbre i n’ha fet volejar les fulles seques.

Somriu. L’any acaba. L’arbre de fulles de dotze colors seguirà per sempre viu en  l’enigmàtic bosc de l’Atopia, el lloc dels somnis.