Elogi del Bar

Em diuen, fonts ben informades, que les noves generacions, les que s’acaben d’incorporar a l’edat adulta o estan a punt de fer-ho, miren molt poc la tele, fan servir els ordinadors només per fer els deures de l’escola i (atenció!) no van al bar.  Es veu que l’ús polivalent i universal dels dispositiu mòbil ha fet trontollar aquestes tres institucions bàsiques de la societat contemporània. Reconec que ja em vaig esverar quan vaig adonar-me que la canalla d’ara no juga a indis i americans per la senzilla raó que l’univers western ja no els resulta familiar perquè les pel·lícules de l’oeste, que tant van influir sobre la nostra generació i l’anterior, els són pràcticament desconegudes. Ara bé, si es confirmés  que els bars, els cafès, les cafeteries o les tavernes estan caient en desús, això sí que seria gros i podria tenir alarmants conseqüències en el procés civilitzatori iniciat fa aproximadament 10.000 anys. I és que aquests establiments són una peça fonamental del què alguns urbanistes i sociòlegs denominen el  Tercer espai (Third place) situat entre el primer (la residència, la llar) i el segon (el centre de producció i/o de consum). El tercer és l’espai de la socialització, de la trobada, allà on es difumina la frontera entre coneguts i desconeguts, entre allò públic i allò privat. Algú dirà que a la feina també hi coneixem gent, que a casa també podem fer-nos amb els veïns  i que al bar també s’hi consumeix. I és cert, però en el primer i el segon cas, la relació social oberta és accessòria, no substancial, i pel què fa al comprar i vendre al bar, aquest n’és l’objectiu secundari, no principal.  Si la raó d’anar al bar fos únicament  fer-nos passar la set, hi aniríem ben poc perquè  la botiga o a les màquines expenedores ens ofereixen el mateix producte a un preu clarament inferior. La gent no anem al bar principalment per  aconseguir un determinat producte sinó, sobretot, per estar-hi, per trobar-nos-hi bé i per relacionar-nos – ni que sigui sense dir-nos res- amb altres éssers humans. Per aquesta mateixa raó, darrera la barra serà un dels últims llocs que conqueriran els robots.

Hi ha altres Tercers espais importants a la nostra societat: les esglésies (cada cop menys) i altres temples religiosos, les biblioteques, les llibreries amb sofàs, els barbers i perruqueries, alguns parcs, les places que mereixen el nom de places, les pistes esportives de barri, els teatres, les festes populars, les xerrades obertes al públic…però cap és tant potent, per quotidià i abastable, com el bar. Per això mateix, la qualitat d’una ciutat o d’un país es mesura també per la qualitat dels seus bars de tota mena. Tant és així que som molts els que, quan ens estem més d’un dia en alguna ciutat o poble que no és el nostre, mirem de repetir de bar, de seure al mateix lloc cada vegada i de saludar al cambrer o cambrera com si ja ens coneguéssim. Així ens el fem un xic nostre i ens imaginem que, ni que sigui una mica, també formem part d’aquell nou lloc. Ja ho va dir Steiner, Europa són els seus cafès. I ja ho diu el lema de Cheers, el famós bar de Boston escollit no fa gaire el millor Tercer Espai dels Estats Units: Where everybody knows your name.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *