acicastello
Castelló de la Ribera
de Déu d?Agost. Abans tal dia com hui era festa gran a Castelló.
L?Assumpció és la titular de la parròquia i es celebrava la festa i
l?octava, amb missa amb eloqüent orador sagrat i amb processó amb la
veneranda imatge de la Dormició
de Maria. La calor de l?estiu, la moda de les vacances, el Vaticà II i
aquell malaguanyat rector que fou don Antonio Esteve acabaren amb la
festa l?any 1971. Ara es celebra amb una modesta missa major que no fa
honor als 766 anys que l?han precedida.
15 d?agost vol dir també la Fira. I la Fira per als pobles
de la redor és la Fira de Xàtiva. La Fira sí que manté tot el seu esplendor i vitalitat, tot i que la gran concurrència de gent de tota l?Horta de Xàtiva, la Costera, la Canal, la Vall d?Albaida, part de la Ribera
i, en general, de tot el terme medieval de Xàtiva, la fan aclaparadora,
esgotadora, prou irrespirable. Solc anar-hi tots els anys, almenys una
volta. Jo ja no tinc edat per firar-me un joguet i tampoc per
il·lusionar-me per pujar a la nòria. La meua il·lusió és comprar-me el
Llibre de la Fira.
és una publicació semblant al Llibre de Festes de Castelló, però més
gruixuda. Des de fa anys els seus responsables tenen molta cura dels
seus continguts i del seu disseny i tracten de sorprendre?ns: ara amb
una maquetació innovadora, ara presentada en dos volums, ara
acompanyada d?un cd… Don Fernando Ferri Llagària hi va publicar
alguns articles i, en temps més recent, Vicent Ribes.
Per
mor de la tradició o per mor del màrqueting la fira xativina ha creat
una imatge de marca, uns símbols que la identifiquen i que podem vore
any rere any en el cartell oficial, en la portada del llibre, en
pancartes i en qualsevol cosa amb el rètol ?Fira d?Agost?. Es tracta
del palmito, del meló d?Alger, de la botija i del gaiato…..
Demane el Llibre de la Fira
i em posen al davant un maletí de cartó embolicat amb plàstic
transparent. No puc evitar fer una pregunta bova: ?és açò??. Sí, és
allò. No desentranye el misteri fins que arribe a casa – quan el plaer
és segur, no m?és difícil ajornar-ne la satisfacció -. Esgarre el
plàstic, òbric el maletí i allí trobe el llibre, menut respecte al
d?altres fires, i més menut encara en proporció a la cartera
misteriosa. La mercadotècnia té estes coses: grans embolcalls, minsos
productes. Més per curiositat que per esperança fique la mà dins del
cartó i els meus dits entropessen amb alguna cosa que prestament trac a
la llum: és un palmito xicotet, un palmito de veritat, dels de barnilles de fusta, i de tela. Evidentment no és de factura fina, però s?obri i venta. Venta quasi simbòlicament, però és un ventall i venta.
Ja tinc curiositat per vore com deuen presentar-nos el llibre de la pròxima fira. Potser regalen un meló d?Alger! O una botija! O un gaiato!
Xàtiva,
ibèrica, romana, visigòtica, musulmana, valenciana, incinerada i
ressuscitada, és una gran ciutat. Xàtiva és la nostra capital, la seua
Fira és la nostra Fira i, almenys per a mi, el seu Llibre de la Fira és el meu llibre de fira.
15 d?agost de 1992 i 14 d?agost de 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!