La raresa de les llàgrimes

Els norais nans del port. La lluna amagada rere la boira. El somni d’un eclipsi imperceptible. La boira com fum apressada a un flascó de vidre, un univers gris i volàtil en suspensió.

Les orenelles baixes, esmolant cabòries. Els xiscles  continguts. El castell sorgint del turó, talment un fantasma en flames vist per uns ulls amb cataractes.

La mar estesa com una seda. La llum opaca. Un silenci inquietant amb veu de pluja fina. Immòbils les barques.

Així ha estat l’horabaixa per a mi.

Randes líquides a l’engonal del carrer. Asfalt avall, bimbolles petites com les  respiracions dels peixos a una rada arrecerada, avars de vida.

La raresa de les llàgrimes a la pedra. El temps suspès com una poma a un arbre gegantí. Potser un món paral·lel.  

 

Un primer terme de llum

feia plorar el capvespre.

Indicis de veritat

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Imatge: MVS

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.