La Tafanera de Saltamartí

Avui tafanejant per Saltamartí, m’he adonat que ja ha passat gairebé un altre any. Ja tornen a tenir exposats els calendaris per a l’any 2013.

Una altra vegada veiem penjats el calendari Gelpi i el de la cuina i el de les bruixes i també  un amb gatets i un altre amb gossets i el Mortadelo i en Filemón i també un amb el TEO,  no veig les Tres Bessones però si el Geronimo Stilton al costat d’un del Crakcòvia i just a sota l’agenda de les dones i el de la llei de Murphy… Aquesta galeria de personatges sembla la cançó d’en Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol“.

Juntament amb aquests entranyables personatges, a la paret destaquen dos calendaris més: Son els dels Bombers… tots dos almanacs son  solidaris l’un amb la Marató de TV3 i l’altre “bombers amb causa per la recerca de les en les malalties infantils“

Ja fa uns quants anys que els bombers es despullen i ensenyen uns cossos que tallen l’alé. Son molt ben acceptats entre el públic en general, i ningú en fa cap crítica sobre si son homes objecte que recorden aquells calendaris Pirelli que tots els camioners lluïen, fa uns quants anys, en les seves cabines amb ufanoses dones amb força carn i poc tèxtil.

Els calendaris dels bombers i els nens de Sant Joan de Deu agraden molt i tenen totes les simpaties.

Enguany m’he comprat, com cada any, el calendari Gelpi i també el dels nens i els bombers. Mentre penjava a la cuina el calendari amb aquells nens amb cascs i mànegues, m’ha vingut una esgarrifança i una temença pel país, només mantenen el prestigi  i son respectats els bombers.

Els polítics estan desprestigiats, no ens creiem els periodistes, els sindicats no son reconeguts, als mestres els desautoritza tothom, els jutges son lents, la banca, la banca no cal dir res, la policia ens deixa bornis…

Si seguim aixì, si continuen les retallades i les ofensives contra tot, aquest pais no s’ensortirà. Necessitem ràpidament retornar la confiança en l’organització; necessitem que fem confiança perquè les coses funcionin, necessitem recursos i no retallades… Necessitem creure en les organitzacions i en les institucions necessitem treballar plegats… sinó no ens en sortirem.

De moment només, i almenys, ens queden el bombers! Que totes i tots respectem i estimem.