Omella: per la boca mor el peix…

Senyor Omella, amb les seues lamentables declaracions, segons les quals el principat de Catalunya no ha de tindre conferència episcopal pròpia, hem perdut tota esperança en un canvi per part de vostè…. Ens havíem confós per la seua aparent afabilitat, quan en realitat no és més que una pura façana, ja que els seus postulats ens retrotrauen als temps foscos del nacionalcatolicisme,amb figures com l’arquebisbe Modrego o el cardenal González Martín. I amb el sol fet que siga catalanoparlant no n’ hi ha prou, és condició necessària però no suficient; igual que en el cas d’un altre antecessor seu, el cardenal Carles… Aquesta tàctica de fer servir catalanoparlants al servei dels postulats més rancis i centralistes no és pas nova, però; només cal recordar com en temps franquistes els principals censors de publicacions catalanes eren capellans catalanoparlants d’origen valencià.  Tot i que com acabem de veure amb la recent missa a la Sagrada Família pels lamentables fets d’ aquests dies tampoc es mostra precisament masssa generós en l´ús de la nostra llengua; al contrarri! I davant segoins qui opta per, vergonyosament , prescindir-ne, tot i que entre les víctimes també hi havia catalanoparlants…


En fi, veiem que no hi ha sintonia entre el pastor i les seues ovelles, i que aquest actua més com un comissari politic que com una altra cosa, un comissari que no és més que un peó en la lluita del Poder, així en majúscules -com a conxorxa entre els els poders fàctics a nivell d’ Estat-, per a anorrear la personalitat del Principat de Catalunya, consumar-ne i perpetuar-ne el desmembrament eclesiàstic i afavorir determinades opcions politiques destinades a mantenir l’ actual “status quo” territorial, cosa que no té res a veure -ni per casualitat- amb l’ espiritualitat: en resum, com algú diria col·loquialment, caspa pura. Tant de bo els fets consumats facen canviar el Vaticà en un proper futur, ja que està demostrat, i vostè n’és el viu exemple, que tant sols es belluga per interessos purament materials…

 

J. Torrent

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *