Gràcies, Albert Pont
Deixa un comentariHi havia una vegada, allà en el temps que els sindicats lluitaven pels drets laborals i no per la seva simple pervivència com a mediadors entre el poder econòmic i polític i els treballadors, un munt de gent plens d’empenta que se’ls havia ficat a la ceba que havien de construir un país.
Es va crear aleshores el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), una entitat catalanista que aplegava els que es coneixien com a «empleats», treballadors de coll blanc que estaven més aviat mal vistos pel sector obrer i eren força maltractats per la patronal. Els objectius del CADCI eren la millora de les condicions laborals dels seus associats i el seu progrés intel·lectual i material mitjançant l’educació. (Que bèsties, quina eina més subversiva!)
Això passava al començament del segle XX. Més de cent anys després, l’exèrcit de voluntaris que arreu del territori treballen de manera desinteressada per contribuir a aixecar el país pesi a qui pesi, costi el que costi, em fa pensar en el CADCI, i també en la voluntat inesgotable dels catalans de no quedar diluïts en el magma de la història que s’entesta a voler-los engolir.
Dissabte passat vam anar a Torà a sentir el que hagués de dir un tal Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, sobre el procés cap a la independència. Tot i que d’entrada l’home ens va xocar una mica –trajo blau, sabates lluents, corbata i PowerPoint: i ara què ens vol vendre?–, de seguida va quedar clar que no és un aficionat. No ha fet un llibre –de fet, dos– amb el que ha recollit d’aquí i d’allà en les estones que la feina li ha deixat lliures. S’ha passat mitja vida preparant-se per a la carrera diplomàtica i és especialista en successió d’estats. I ens regala generosament el seu temps. Cap audiència li sembla ridícula, i mira que l’altre dia érem ben pocs!
L’Albert Pont està convençut que qui mana ara mateix en tot això del «procés» no són els polítics professionals, sinó la gent del carrer. I això anima. Si en teniu ocasió, aneu a escoltar el que diu. És possible que aprengueu un parell de coses, i sobretot trobareu una persona sòlidament formada que posa els seus coneixements al servei del seu país: que som nosaltres. Gràcies, Albert.