L’aniversari.

Ahir era el vint de novembre. Era un dia d’aniversaris. Va fer setanta-cinc anys que a la ciutat alemanya de Nurenberg va començar el famós judici de Nurenberg, on es van jutjar els principals jerarques nazis del tercer Reich. No es van poder jutjar tots perquè alguns ja havien trobat refugi a altres països i d’altres no van voler patir la vergonya de ser condemnats i es van suïcidar. També feia quaranta-cinc anys que va morir, en aquest cas al seu llit i envoltat per una cort de metges que van acabar sent coneguts com “el equipo médico habitual”, el dictador propi d’ací. Francisco Franco. A l’home, després de mort, el van soterrar al Valle de Cuelgamuros, al mausoleu que havia fet edificar després d’acabada la guerra i rebatejat com a Valle de los Caidos, al costat de José Antonio Primo de Rivera. Recentment l’han traslladat al cementiri de Mingorrubio.

El cas és que per a commemorar el judici de Nurenberg, a Vila-real no es va fer res. En canvi, per a recordar la mort de Franco i també la de de José Antonio Primo de Rivera es veu que es va celebrar una missa. Cosa curiosa. El diari digital Castellón plaza, publicava que “nostàlgicos franquitas” anunciaven que la missa seria a la parròquia de santa Isabel perquè no la podien celebrar a la capital. A Castelló, s’entén. Després, la parròquia ha desmentit que la missa fora dedicada a les ànimes d’aquells dos morts tan il·lustres i el diari en qüestió, la notícia de la missa “en se” l’ha esborrada de la seua web.

Altra cosa no aconseguirem, els de Vila-real; però donar que dir, segur que sí. Entre la plaça de bous, la fira, l’altra fira, l’exposició que estarà oberta fins el gener sobre vila-realencs a l’infern nazi i les misses en honor a Franco, que és qui va permetre que aquells vila-realencs acabaren allà on van acabar, estem a totes. Fins i tot, l’equip de futbol que du el nom (en Castellà) del poble, li ha empatat, a un i de penal, al totpoderós R Madrid de Florentino Pérez. Que què?

El que em crida l’atenció és que aquest diari, dels franquistes, en diga, nostàlgicos. Com si foren fans d’aquell mític cantant que era Luís Aguilé.

Clar que a Castelló, la cosa no està gaire millor. La policia nacional va haver de vigilar el monument franquista que encara tenen al parc Ribalta per si hi havia incidents. Quaranta-cinc anys després de la mort de Franco i encara està allà. Quina diferència amb Alemanya, veritat?

Afegeix un comentari