Ara tot són excuses. I explicacions. I llepades de sola de la sabata a les autoritats britàniques. Per a salvar allò que no es pot salvar. El turisme com a negoci està molt tocat. Molt. Aquest any està completament perdut. I per a l’estiu que ve, el del 2021, ja veurem si la vacuna està disponible. Però el que passa ara no és casualitat. És la conseqüència lògica del comportament de la gent i de les instruccions i directives erràtiques i imprecises de les autoritats. Unes autoritats que es van deixar pressionar per grups empresarials amb interessos afectats. Del sector turístic, per exemple. I després d’haver fet tard en el confinament, no s’ha après res. I s’ha fet un desconfinament massa de pressa i sense considerar que els locals d’oci que hi ha al nostre país són una garantia de transmissió per al virus. Llocs tancats, amb molta gent i on és impossible mantindre cap mena de distància de seguretat. Per contra, hi ha activitats que no s’han pogut reiniciar perquè no són segures. El teatre, per exemple. I van haver aquelles imatges dels primers turistes alemanys arribant a Mallorca, amb tots els treballadors de l’hotel formats a l’entrada per a rebre’ls. Una imatge digna d’aquells burgesos del segle XIX. I tothom considerava que poder tornar al bar era la quintaessencia de la normalitat. I els casos anaven creixent una altra vegada, però tothom s’entestava en afirmar que no passava res.
Fins que la situació ha esclatat i no s’ha pogut amagar més. I ara tot són excuses. I buscar algú que puga assumir les culpes, però ningú disposat a assumir cap responsabilitat. Com a exemple, només cal citar Javier Lambán, el qui fa de president de la comunitat autònoma d’Aragó, que ahir mateix va declarar que confinar Saragossa seria letal per a l’economia. Pobre home, no sap que l’economia d’aquella ciutat ja està tocada de mort. Perquè arriba un moment en el què el confinament no el fas tu. Te’l fan els altres. És la pesta. I quan un lloc està empestat ningú vol res que vinga d’allà. Ni per al turisme ni, si ens encantem, per a res més. També són interessants les declaracions de Ximo Puig parlant de “corredors segurs”. Hauria de recordar que fa quatre dies, el seu partit va ser aquell de “este virus lo paramos unidos”. Doncs això. Aquest virus ens ha derrotat units i ara hem de fer com a qualsevol guerra. Qui la perd, paga les despeses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!