Des d’avui mateix, M. Rajoy ja no és el president del govern espanyol. Això posa fi a una etapa que s’ha fet molt llarga en la qual hem patit un president incapaç de parlar i dir quasi cap frase amb sentit. Ni de dir mai la veritat. És el mateix que va dir que no tocaria la Sanitat, ni les Pensions, ni l’Ensenyament. El mateix president que ha dirigit un govern recolzat en una pila de casos de corrupció que acabarien duent-los a tots a la presó si no fóra perquè la justícia espanyola, fidel als seus valors, és capaç de permetre l’eixida de la muller de Bárcenas a canvi d’una fiança de 200000 € mentre permet que cantants o polítics que feien la seua feina honradament estiguen empresonats o a l’exili.
I, ves per on, a Madrid, aquella ciutat on es decideix tot el que ens afecta, no semblen contents amb el canvi. Ara, el nou president serà Pedro Sánchez. Un del PSOE que per no tindre no té ni el recolzament dels «barons» del seu partit. Aquest és el mateix personatge al qual aquells barons clarividents van posar al capdavant del partit en veure que s’anaven a estampar. Només cal recordar que només té 87 diputats. El pitjor resultat de la història des que va morir Franco. El nou president és el qui més fervent partidari es va mostrar de l’aplicació d’allò que s’anomena el 155. Tot i que en realitat és un colp d’estat tolerat i emparat per una Unió Europea que va veient com el feixisme es va ensenyorint d’Europa mentre els seus polítics continuen vivint a cos de rei sense que ningú els trie, fora dels amics, familiars i socis (comercials o no).
Es veu que el veritable poder s’estimava més el triomf de Rivera en unes eleccions ràpides. Ells ja s’encarregarien de fer-li tanta publicitat com pogueren. En realitat, es veu que encara hi ha gent allà a Madrid (i a Catalunya) que es pensen que els diaris de «la capital» serveixen per alguna cosa més que per embolicar l’entrepà o posar baix del paelló dels diumenges.
Total; que ara el tal Sánchez, que pels antecedents ni en sap ni pot, haurà de formar un govern. Sense cap mena de recolzament; perquè Podemos el que voldrà és que es creme el més aviat possible, el PNV només vol la pasta, els catalans no poden negociar amb ell de res perquè els barons són capaços de matar-lo només que el vegen parlant amb el Gabriel Rufian, pose per cas. I alguna cosa haurà de fer amb els presos i els exiliats, i totes les il·legalitats que s’han comés i es continuen cometent. I haurà d’anar a Catalunya en alguna ocasió. I confiar en que no li passe com a «Preparao». I torejar amb la caverna mediàtica de Madrid, que ja ha començat a atacar-lo i que ja li diu Frankenstein (Pobres, saben tan poc que no entenen que aquell personatge era un metge que volia fer avançar la Ciència; el que li passava era que li mancaven mitjans. Ells són més de la època del concili de Trent i del catecisme tancat i sense modificar). Per la seua banda, Rivera, que tampoc no sembla anar massa sobrat de llums, estarà lògicament furiós; perquè li han llevat la mel dels llavis en el darrer sospir. I ell sap, que a Catalunya ja li ha passat, que quan deixes passar la oportunitat, de vegades no torna.
Mentre, la República Catalana continua existint i actuant de fet. Per exemple. Han segut els seus representants al congreso de los diputados els qui han afavorit aquesta nova situació que deixa tot el grup de fervents partidaris del «155» barallats entre sí. I d’una manera ferotge.
Com demà és dissabte, pense que aquest cap de setmana bé ens podem relaxar una mica; només per a gaudir veient com personatges del calibre de Hernando, Zoido, Cospedal, Saenz de Santamaria, Méndez de Vigo, Dastis i tants altres se’n van a casa. Que no patisquen, que les empreses de l’IBEX ja els trobaran algun lloc per a cobrar sense treballar. Però anar al carrer amb ignomínia és quelcom que no es trauran mai del damunt. Serà un baldó en la seua carrera que no se’l podran llavar ni amb lleixiu. Passaran a ser uns empestats per a tornar a càrrecs d’aquells que han arrossegat fins a les pitjors qualificacions possibles. Això si algun d’ells no acaba passant per un Zaplana.
I un recordatori per al jutge Llarena, que ara s’ha quedat sense valedors a Madrid; el únic lloc del món on l’entenien i li aplaudien les decisions.
De moment, el dilluns tornarem a mirar a veure com va ara la gran centrifugadora d’enveja, venjança, corrupció, incompetència, supèrbia, estupidesa, ignorància i mala llet que es veu que s’ha posat en marxa allà a Madrid. Perquè negociar, ni amb Catalunya ni amb res, ni en saben ni en volen aprendre. Ells són així. Hidalgos castellanos. Com el Quixot. Que tenia una situació familiar i econòmica que es descriu en la primera pàgina d’aquell llibre que va escriure, diuen, Miguel de Cervantes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!