Des de l’Estat Espanyol es fa tant com es pot (i més i tot) per evitar que Catalunya s’independitze. Hi ha hagut xantatge, injustícies sense compte, amenaces, colps, boicots, menyspreus, gent empresonada i també acusacions de delictes d’odi només per existir. Però la prova del nou de la mala entranya de tot plegat és veure quina és l’alternativa.
L’alternativa a la independència és la dependència d’Espanya. i ací ens ofereixen:
Un país corrupte, on els mitjans de comunicació són mers portaveus del govern. Un país sense separació de poders, per tant sense valors democràtics. Un país amb una taxa d’analfabetisme funcional en augment imparable. Un 26% dels joves ni estudien, ni treballen ni en tenen cap interès. Un país on els bancs s’han engolit (per a res) desenes, si no centenars de milers de milions d’euros. Un país amb una Sanitat i una Educació (abans se’n deia ensenyament, però ja fa anys que no) enfonsats i camí d’estar més enfonsats encara. Un país on ja s’amenaça als jubilats amb no cobrar les pensions que s’han guanyat després de tota una vida treballant. Un país on els joves preparats emigren i no tornen mai. Un país on si dius la veritat pots acabar a la presó, mentre que si robes però no malparles de poder no hi entraràs mai.
En poques paraules. L’alternativa és un país sense cap futur.
Segurament per això els catalans independentistes cada dia en som més. Perquè no hi ha pitjor futur que la certesa que no hi haurà un demà.
Ës d’esperar que els representants polítics d’aquest poble arriben de seguida a un acord que permeta continuar endavant. És massa el camí que ja s’ha fet i massa els sacrificis per deixar-ho perdre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!