Des de la Plana

 Vivim a un país que sembla de conte. Ara resulta que s’ha decidit que la final de la copa del Rei es jugarà al Nou Camp. Així, possiblement, la inevitable xiulada de l’himne, del rei i de tot el que els agrade xiular als que hi vagen (que al capdavall pagaran la seva entrada), es podrà recuperar amb una sanció econòmica per al Barça. Dic jo. Perquè descarte que el Rei, en vista que ha de jugar-se el “seu” trofeu a terra estranya, descarte anar-hi. No. Ell segur que hi anirà.

Així, el poder castellà de sempre, aconseguirà els seus objectius. D’una banda, no pot complir les seves amenaces de desallotjar el camp si es xiula la marxa de granaders (himno nacional); així que trasllada el incòmode partit a l’estranger (ells en dirien “a provincias”, amb aquest provincianisme tan poc il·lustrat que pateixen). També es deixarà sense cap efecte pràctic la sanció als “periodistes” que van proposar enviar a contaminar-se amb èbola als setanta mil porcs catalans i bascs que volen anar a veure un partit de futbol entre l’Atlethic de Bilbao i el Barça. I, de passada, si aconsegueixen cobrar una sanció, els diners sempre els venen bé, perquè ells per administrar els diners dels altres (els únics que tenen per administrar), són com una butxaca esgarrada. Els perden sense saber en què.

Perquè que el jutge Ruz haja conclós que el Partido Popular estiga delinquint com a organització des del 1990 ininterrompudament, és molt gros. Que s’hagen repartit sobres entre els seus dirigents o que els seus edificis s’hagen reformat amb milions d’euros de comissions donades pels constructors i empresaris més o menys mafiosos que són els qui, al capdavall han enfonsat el País, és terrible. Que això ho hagen fet amb la necessària connivència amb els mateixos “polítics” investigats i dels que queda clar que no se’n pot salvar pràcticament cap, és més gros encara. Però que a hores d’ara tota aquesta banda organitzada continue exercint el poder sense que cap d’ells haja dimitit, ni haja segut cessat, ni tancat a la presó, ni res de res, dóna una imatge de país seriós, de primera fila, d’aquells on algú invertiria el seu capital per fer negocis, que fa feredat.

Que pràcticament tot el grup parlamentari de l’esmentat partit al Parlament Valencià estiga imputat per algun delicte o altre, és inimaginable si no fora perquè és veritat. Que nosaltres tenim de tot: Cas Gürtel, Brugal, Emarsa, Banco de Madrid, Terra Mítica, Ciudades de cosas (la Luz, las Lenguas…) I tampoc ha passat res, ací, encara. Tot arribarà.

De fet, tota la seva estratègia es basa, pel que es veu, en negar qualsevol evidència, per flagrant que siga. Omertà, en diuen a Sicília. I, al final, quan ja no poden amagar-ho més, resulta que el seu delicte ha prescrit. O se li aplica la doctrina Botin. Que també té pebrots.

Mentre, la gent continua sent desnonada, a l’atur, amb feines dures sense horari i pràcticament sense sou, amb una educació cada dia pitjor, com passa amb la sanitat, o amb els dependents o amb les infraestructures, que si tenen qualsevol possibilitat de ser útils, no es construeixen. Ara; si passen per Madrid, com si s’hagués de construir un canal navegable per a transatlàntics. Segur que els semblaria oportú.

Al seu torn, l’encara principal partit de l’oposició, està emmerdat fins el coll amb l’escàndol dels ERE d’Andalusia.

Però què curiós. En això, comparteixen estratègia amb el PP. Als qui enxampen, sempre són càrrecs intermedis. Mai és al màxim dirigent, al qui es pot acusar de res. només al apoderat que ha hagut de signar un paper, o al regidor, o al conseller. Però del rovell de l’ou, mai en cau cap. Cap d’ells en sap res. mai. De res.

Igual Felipe Gonzàlez en la època dels GAL que no en sabia res de res, com ara Mariano Rajoy, que li canvien el despatx de cap a peus, o li donen un sobre cada mes ple de bitllets i es deu pensar que tot venia de la venda de loteria per a la rifa de la setmana per a fer la festa del carrer.

I és que, al final, només es poden acollir a dues excuses:

O són culpables d’associació per a delinquir, i aleshores ja ho tenim tots clar.

O són tan estúpids que no s’assabenten de res. I llavors, ja no hi ha res més a dir.

Però, dins de tot, un raig d’esperança. Després de les eleccions d’Andalusia, venen totes les altres. Totes. I sembla que el Partit Popular està molt emprenyat amb el resultat que han obtingut, allà al sud. Es veu que no s’ho esperaven. I ara no tenen més remei que jugar a les altres. El proper partit, al maig. I aquest també el juguen, en bona part, al País Valencià. Els esperarem amb el somriure esmolat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!