No ho aconseguiran

Ara ens tanquen Catalunya Ràdio. Volen acabar amb nosaltres, però ja veurem si poden.

Ahir, vint-i-un de gener del 2014, el Gobierno de España, va ordenar el tancament immediat dels repetidors de Catalunya Ràdio al País Valencià. Així. Sense més. I, justament hui, el País, posava el crit al cel perquè a la Xina els han bloquejat la web. I per això, la Xina és un país antidemocràtic de mena.
Ells veuen la palla en l’ull alié però no la biga al propi. El mateix dia. Hui. Encara podreu veure la primera pàgina de tan insigne “diario”.

El fet s’ha dut a terme a petició d’un desconegut grup de l’extrema dreta valenciana. L’enèssim, perquè mai s’ha detingut ningú, malgrat que li hagen posat bombes a casa a Joan Fuster, jhagen apallissat innumerables valencians o faça vint anys que assassinaren Guillem Agulló. Sorprén la diligència del estado enaquest cas, quan té casos i casos de corrupció eternitzats a tot arreu. Per exemple, el cas Fabra. O Gürtel. O el cas del  metro de València. O els sobrecosts astronòmics de la Ciutat de les Arts (quines arts!), Mundoilusión (???), La Ciudad de las lenguas (???), l’aeroport de Castelló, o tants i tants. Per acabar, només dos: La CAM i Bancaixa, que han sigut liquidades sense cap mena de contemplació. I el govern valencià s’ha limitat a dir amén.

El que ens ha passat en tres anys, és que hem perdut tots els mitjans de comunicació en català. Tots. I n’érn deu. Deu en tres anys. Poca broma.

Al meu parer, aquest fet, demostra unes poques coses:

1.- Espanya té clar l’abast del “problema català”. I, vist que no poden fer res per evitar la marxa del Principat, han decidit blindar la resta.

2.- L’única manera de blindar la resta, és extirpar els catalans que queden fora del principat. Així, han d’eliminar valencians, mallorquins i aragonesos de la Franja.

3.- En aquest context és on cal entendre l’actuació del govern Bauzà en pes (un govern clarament embogit), el LAPAO aragonés, o el tancament de tots els mitjans en català al país Valencià.

4.- Queda descartada qualsevol via pactista, federalista, de convivència, etc. Com li vulgueu dir. És evident que l’únic objectiu de totes aquestes actuacions és la nostra desaparició.

5.- No tenim més que dues opccions. Deixar-nos eliminar o resistir.

6.- Els espanyols faran tot el que puguen, per aconseguir els seus objectius.

7.- Afortunadament per a nosaltres, ja duen més de tres-cents anys perseguint als valencians. I encara existim. Això és perquè som corretjosos, els valencians.

8.- Després de molts anys, pràcticament tota la Transición tractant de convertir-nos en devots ofrenedors de glòries a Espanya, ara ja hi ha molta gent emprenyada. Fins i tot la patronal està descontenta. I sense bancs. I sense infraestructures de transport. I sense feina. I sense gaires perspectives de millora. Però encara pagant més que no ens pertoca. per això ara cada vegada hi ha més valencians emprenyats. de qualsevol nivell. I això, justament això, és el que m’il·lusiona. Que seguim vius.

i 9.- Tal i com passe el temps, la pressió damunt d’Espanya serà més gran. Cap país democràtic pot compartir que un país pretesament democràtic puga prohibir un referèndum. Això és, senzillament, incomprensible. I més, quan el país en questió està arruinat. Del tot i per molts anys. Només cla veure com van els ministres a pidolar a les patronals nord-americanes i com allà se’ls rifen sense comprometre’s a res.

De manera que, a títol de conclusió, ens han pegat un altre colp. Baix i dur. Però sembla que resistirem. malauradament per ells, tenen una característica: No tenen empatia. Resulten repusius. Quan més parlen i fan, més enemics es creen. Són una màquina de fabricar independentistes.

I, quan Catalunya siga independent i li vaja millor que dins d’Espanya, què diran?

Josep Usó

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *