El fet s’ha dut a terme a petició d’un desconegut grup de l’extrema dreta valenciana. L’enèssim, perquè mai s’ha detingut ningú, malgrat que li hagen posat bombes a casa a Joan Fuster, jhagen apallissat innumerables valencians o faça vint anys que assassinaren Guillem Agulló. Sorprén la diligència del estado enaquest cas, quan té casos i casos de corrupció eternitzats a tot arreu. Per exemple, el cas Fabra. O Gürtel. O el cas del metro de València. O els sobrecosts astronòmics de la Ciutat de les Arts (quines arts!), Mundoilusión (???), La Ciudad de las lenguas (???), l’aeroport de Castelló, o tants i tants. Per acabar, només dos: La CAM i Bancaixa, que han sigut liquidades sense cap mena de contemplació. I el govern valencià s’ha limitat a dir amén.
El que ens ha passat en tres anys, és que hem perdut tots els mitjans de comunicació en català. Tots. I n’érn deu. Deu en tres anys. Poca broma.
Al meu parer, aquest fet, demostra unes poques coses:
1.- Espanya té clar l’abast del “problema català”. I, vist que no poden fer res per evitar la marxa del Principat, han decidit blindar la resta.
2.- L’única manera de blindar la resta, és extirpar els catalans que queden fora del principat. Així, han d’eliminar valencians, mallorquins i aragonesos de la Franja.
3.- En aquest context és on cal entendre l’actuació del govern Bauzà en pes (un govern clarament embogit), el LAPAO aragonés, o el tancament de tots els mitjans en català al país Valencià.
4.- Queda descartada qualsevol via pactista, federalista, de convivència, etc. Com li vulgueu dir. És evident que l’únic objectiu de totes aquestes actuacions és la nostra desaparició.
5.- No tenim més que dues opccions. Deixar-nos eliminar o resistir.
6.- Els espanyols faran tot el que puguen, per aconseguir els seus objectius.
7.- Afortunadament per a nosaltres, ja duen més de tres-cents anys perseguint als valencians. I encara existim. Això és perquè som corretjosos, els valencians.
8.- Després de molts anys, pràcticament tota la Transición tractant de convertir-nos en devots ofrenedors de glòries a Espanya, ara ja hi ha molta gent emprenyada. Fins i tot la patronal està descontenta. I sense bancs. I sense infraestructures de transport. I sense feina. I sense gaires perspectives de millora. Però encara pagant més que no ens pertoca. per això ara cada vegada hi ha més valencians emprenyats. de qualsevol nivell. I això, justament això, és el que m’il·lusiona. Que seguim vius.
i 9.- Tal i com passe el temps, la pressió damunt d’Espanya serà més gran. Cap país democràtic pot compartir que un país pretesament democràtic puga prohibir un referèndum. Això és, senzillament, incomprensible. I més, quan el país en questió està arruinat. Del tot i per molts anys. Només cla veure com van els ministres a pidolar a les patronals nord-americanes i com allà se’ls rifen sense comprometre’s a res.
De manera que, a títol de conclusió, ens han pegat un altre colp. Baix i dur. Però sembla que resistirem. malauradament per ells, tenen una característica: No tenen empatia. Resulten repusius. Quan més parlen i fan, més enemics es creen. Són una màquina de fabricar independentistes.
I, quan Catalunya siga independent i li vaja millor que dins d’Espanya, què diran?
Josep Usó
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Val, encara en manca un extra de resistència, tant de bo després arribi el premi i tant de bo vosaltres pogueu seguir el mateix camí.