Drap Art: l’art (necessari) del segle XXI

D’acord: l’art sempre és necessari. Però convindreu amb mi que en algunes situacions històriques esdevé imprescindible. Com va ser-ho a principis de segle XX, obrint finestres i mentalitats a l’aire fresc de l’avantguarda. O va ser-ho als anys 40-50, com a vàlvula d’escapament davant l’hecatombe provocada per les guerres fratricides a Europa. Ara, un cop encetat i tastat el segle XXI, alguna cosa ens diu que l’art manifestarà -com ja plantegen altres esferes de la societat- la necessitat de fer una aturada davant la voràgine consumista i depredadora de tot allò que ens envolta, i que ha dut la humanitat a una cruïlla davant de la qual ningú no pot restar indiferent. No, no vull ser catastrofista. No és el meu estil. Però és evident que allò que els polítics han posat damunt la taula a Cophenaguen, ja fa temps que és a l’agenda dels científics i -per força- dels habitants de determinades zones del planeta. Davant d’això, una iniciativa com el Drap Art, el Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya, va més enllà de ser un plantejament purament lúdic i estètic per esdevenir un desafiament, una proposta clara i directa a tota la societat. En definitiva, aquest és el paper que hom espera de l’art. Fins i tot els qui no hi creuen. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *