Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

W. E. Henley: "Som l'amo del meu destí. Som el capità de la meva ànima"

26 de setembre de 2017
1 comentari

L’ESTRATÈGIA DEL CNI PER DERROTAR CATALUNYA PASSA PER COMBATRE UN CATALÀ AMB UN ALTRE CATALÀ

L’ESTRATÈGIA DEL CNI PER DERROTAR CATALUNYA PASSA PER COMBATRE UN CATALÀ AMB UN ALTRE CATALÀ

I PER MIRAR D’UTILITZAR ELS MOSSOS D’ESQUADRA

COM LA FORÇA DE XOC PER REPRIMIR LA REVOLUCIÓ DELS SOMRIURES I DELS CLAVELLS

La batlessa de Barcelona, en un míting celebrat diumenge a Saragosa, amb veu alta i davant les càmeres de mitjans de comunicació d’arreu del món, va expressar la profunda preocupació davant la repressió i els atacs als drets humans fonamentals que s’estan produint contra la ciutadania i les institucions de Catalunya. Ada Colau va interple.lar directament el president d’Espanya, Mariano Rajoy, amb aquestes preguntes: “Què pretens? Pretens la derrota de Catalunya? Pretens arrasar Catalunya?”.

Per part meva, les respostes a aquestes preguntes, són clares: SÍ. Jo crec que sí, jo crec que l’objectiu del colpista Rajoy és arrasar la nació catalana, Rajoy va tenir la cara dura d’afirmar dissabte passat en el míting que va fer a Mallorca: “España es una democracia amable y tolerante“. I una merda!

Esclafar Catalunya i anihilar els catalans, i tant és que siguin del Principat, de Balears o del País Valencià, és l’objectiu al qual mai no ha renunciat l’oligarquia madrilenya, governi qui governi, ja sigui en forma de monarquia, de dictadura o de república. Això és així. Recordem, una vegada més, que entre el que va dir el 1937 el president de la II República espanyola, Manuel Azaña, i el que va dir el ministre de Franco, Manuel Fraga Iribarne, trenta anys després, el 1967, no hi ha cap diferència ni una. Vegem-ho:

MANUEL AZAÑA (1880-1940): Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos.” (1937)

MANUEL FRAGA IRIBARNE (1922-2012): “¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado en la lengua de España. (…) Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada per Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y por ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar” (1967).

Mariano Rajoy va ser en vida de Fraga Iribarne un dels seus deixebles predilectes i, com a tal, mai no se n’ha amagat fins al punt que el dia que van enterrar el vell franquista, el “León de Vilalba”, dia 4 de febrer de 2012, va declarar: “A Fraga le debo ser presidente de España. Ya no está para ayudar pero nos deja su legado, su ejemplo impagable. Quiero que sepáis que me va a guiar en el futuro”. A la vista d’aquestes paraules pens que la resposta a les preguntes que en públic va fer diumenge a Saragossa la batlessa de Barcelona, Ada Colau, no ofereixen cap mena de dubte. Quines són les intencions reals que amaga el colpista Rajoy? Idò, la resposta és clara: “estamos dispuestos a ocupar Catalunya tantas veces como sea necesario y por ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.

A partir d’aquí, és quan es comença a explicar amb quina intenció la Guàrdia Civil ha batiat l’operatiu d’assalt a les instal.lacions de la Generalitat i a les seus dels mitjans de comunicació catalans com “Operación Anubis” (el déu egipci de la mort), amb quina intenció Madrid ha enviat tres vaixells als ports de Barcelona i de Tarragona, a més de 12.000 policies i guàrdies civils procedents de Madrid, Aragó, Andalusia…; i també amb quina intenció ha enviat un centenar de tancs Pizarro (VCI) a la caserna de Sant Climent Sescebes. L’objectiu de tot aquesta moguda és clar: fulminar els ciutadans de Catalunya, les seves institucions (Parlamemt, Govern, ajuntaments, Mossos d’Esquadra i, per descomptat, també els mitjans de comunicació públics com TV3 i CatRàdio); i tot per intentar acabar d’una vegada –així és com pensen a Madrid–, després de centenars d’anys, amb el maleït “problema catalán”.

MADRID INTENTA DESESPERADAMENT UTILITZAR

ELS MOSSOS D’ESQUADRA COM A FORÇA DE XOC CONTRA EL SEU POBLE

A aquestes alçades de la pel.lícula, salta a la vista que el govern espanyol de Mariano Rajoy intenta desesperadament que la repressió brutal i indiscriminada contra els ciutadans de Catalunya i els seus representants politics, cuturals, econòmics… vagi a càrrec de la policia catalana, els Mossos d’Esquadra. Tot el que diré a continuació és de manual. Sun Tzu, a l’Art de la guerra va escriure fa milers d’anys que “Si utilizes l’enemic per combatre l’enemic, seràs poderós a qualsevol lloc on vagis”. Tots els imperis colonials, sempre que han pogut, han fet el mateix: DIVIDE UT IMPERES, com ja deien els romans. Sense anar molt lluny en el temps, dia 30 de juny de 1911, el govern espanyol va crear a Àfrica els grups de Regulares integrats per indígenes marroquins i que no tenien altre objectiu que lluitar contra els altres marroquins que se resistien a la colonització espanyola. Quan ja abans de la Setmana Tràgica (1909) el govern de Madrid se va trobar amb el rebuig de la població civil espanyola que se negava a enviar els joves a lluitar al nord d’Àfrica en benefici de l’oligarquia espanyola formada pel rei, la cúpula de l’exèrcit i els consells d’administració dels bancs i de les grans empreses; aleshores va recórrer al manual de Sun Stzu, va imitar l’exèrcit francès que ja havia posat en pràctica allò d’enfrontar un moro amb un altre moro i va crear els grups de Regulares.

L’exèrcit espanyol, igual que els francesos, va organitzar els soldats indígenes en petits batallons que rebien el nom de “Tabor”. Es tractava, per una banda, d’aprofitar l’adaptació al clima, l’ampli coneixement del terreny i de les tàctiques emprades pels indígenes; i per l’altra, d’utilitzar-los com a carn de canó enviant-los a lluitar a les zones més exposades i perilloses. Els Regulares foren ampliats el 1914 i el 1921, després del desastre d’Annual. Franco els va utilitzar per reprimir a matadegolla la rebel.lió dels miners asturians el 1934, durant la guerra de 1936-1939, durant la II Guerra Mundial enviant-los a Rússia amb la “División Azul” i també a la guerra d’Ifni (1957-59). A hores d’ara Espanya manté Regulares a les colònies del nord d’Àfrica, a Ceuta i a Melilla.

Un altre cas molt conegut és el protagonitzat pel VIIè de Cavalleria dels Estats Units en les guerres d’extermini contra els indis. L’any 1860, el general George Crook (1828-1890) va crear el cos dels Apatxe Scouts i va començar a reclutar indis amb la idea de combatre un indi amb un altre indi. Aquest cos de l’exèrcit nord-americà va ser operatiu entre els anys 1860 i 1947 i, entre d’altres gestes miserables, se li ha d’imputar haver infiltrat agents provocadors que van provocar tumults dins el cercle de Tatanka Iyotake (1831-1890), més conegut com a Bisó Assegut, i que els militar americans van traduir com a Sitting Bull. Amb l’excusa d’aquests aldarulls, la policia indía dia 15 de desembre 1890 va assassinar, juntament amb el seu fill de desset anys, el xaman i cap dels sioux hunkapa que havia derrotat el general Custer en la batalla de Little Big Horn (25 de juny de 1876), Bisó Assegut. Els assassins que feren la feina bruta del VIIè de Cavalleria foren els indis apatxes reclutats com exploradors, Bull Head i Red Tomahawk.

Si tenim en compte aquests precedents, l’objectiu de Mariano rajoy d’intentar substituir el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluis Trapero, per un coronel de la Guàrdia Civil que, per cert, va ser processat per tortures, Diego Pérez de los Cobos, és ben clar: combatre un català amb un altre català i intentar convertir un conflicte colonial en una guerra civil entre catalans. Ni més ni manco.

Davant les intencions malignes i maquiavèl·liques del govern espanyol, és molt important que durant aquesta setmana els ciutadans de Catalunya no caiguem en les provocacions ni dins el parany diabòlic planificat pel CNI que compta amb agents infiltrats a banda i banda, tant dins les files dels Mossos com també entre els manifestants. Iniciada la recta final cap al 1-O, ara més mai, és vital tenir en compte dues coses:

1.- Cal que els 17 .000 policies dels Mossos d’Esquadra, amb els seus comandaments al cap, estiguin molt atents per evitar un nou cas com el d’Esther Quintana: una al.lota que durant la manifestació de la vaga general, de dia 14 de novembre de 2012, va perdre un ull a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma llançada des de les files dels Mossos. A l’hora de la veritat, durant el judici no es va poder aclarir qui va ser l’autor material del tret però és evident que un policia o un guàrdia civil espanyol infiltrat dins el mossos en un moment de confusió pot fer molt de mal al prestigi i a la credibiltat del cos provocant un conflicte amb els manifestants o els votants de l’1-O.

I 2.- També, per al triomf de l’independentisme, és igualment vital que la societat civil mobilitzada en un moviment de masses pacífic i democràtic inspirat ens els principis de la desobediència civil de Mahatma Ghandi i de Luther King, mantinguem la sang freda en tot moment, que mantenguem a retxa els agents provocadors i infiltrats entre les nostres files i que no posem les coses encara més difícils per als Mossos d’Esquadra patriotes i que estan amb nosaltres. Durant aquesta setmana hi ha en joc el futur del nostre país i l’èxit o el fracàs dependrà en gran part com i de quina manera la ciutadania i la nostra policia, els Mossos, gestionam el parany enverinat que ens ha preparat el CNI. Com hem dit altres vegades, el procés cap a la independència és una cursa d’obstacles que cal superar un darrere l’altre. Som-hi, doncs!

Home previngut, mai no serà vençut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!