Ni Espriu, ni Maragall, ni Pere IV, ni Carner, ni Vinyoli, ni tan sols Miquel Martí i Pol… Cap dels grans poetes catalans va saber vaticinar i descriure el moment històric que viu Catalunya amb la precisió, bellesa i contundència de Vicent Andrés Estellés. La poesia catalana del segles XX està farcida d’anhels i quimeres romàntiques sobre una Catalunya somiada però inabastable: el maltracte de la Història és ben present als seus versos i els impedeix d’albirar un escenari com el que ara mateix viu el país. Tanmateix, Vicent Andrés Estellés va tenir prou amb una estrofa per dibuixar i predir el futur de Catalunya amb una clarividència inaudita: ens va voler anunciar, amb cinquanta anys d’antel·lació, que passaria, que passarà l’1 d’octubre de 2017. Va per tu, Vicent!
No et limites a contemplar
aquestes hores que ara venen;
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Així és i així serà