TocDeQueda

Després d’escoltar les últimes declaracions de Francisco Camps pense que ja ningú no en té cap dubte: l’home s’ha tornat boig. I dic boig en el sentit literal de la paraula, usant la primera accepció que apareix al diccionari de l’IEC:

1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental. Tornar-se boig. Persona que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental.

Ja ho vaig avançar en un escrit, ara fa quatre anys. L’home estava exultant després que un tribunal popular el considerés “no culpable” d’un delicte de suborn pel cas dels Vestits, malgrat l’evidència de les proves, entre d’altres, les vergonyants converses telefòniques amb el Bigotes, su “amiguito del alma”. Aprofitant l’avinentesa, doncs, Camps va concedir una llarga entrevista a la revista Telva on l’Ex Molt Honorable deia coses com “Estoy más preparado que nunca para volver a ser Presidente de la Generalitat o del Gobierno” o “Me he convertido en un experto en la Super Bowl y he vuelto a beber cerveza“. Com deia, en aquell moment, vaig pensar que l’home ja no tenia remei, que tota la història dels vestits, la Gürtel, el judici i, sobretot, l’abandonament del seu partit, l’havien fet caure d’una manera irremeiable en el pou de la bogeria humana.

Ara, feia molt de temps que l’home no s’explicava davant les càmeres. Una de les últimes notícies que vaig escoltar d’ell era que el 2015 va publicar la seua tesi doctoral en la Universitat Miguel Hernández d’Elx -la universitat de Zaplana-. Inicialment vaig pensar: “Mira tu: l’home s’ha recuperat!”. Tanmateix, després de llegir la notícia, vaig concloure que, lluny de recuperar-se, el desequilibri de Camps s’havia agreujat. El primer símptoma de l’agreujament fou llegir el títol de la tesi: Propuestas para la reforma del sistema electoral. “Ah, clar…”, vaig pensar. “Ell, que es va passar pràcticament una legislatura sencera sense fer sessions de control al parlament valencià, ara vol reformar la democràcia…”. Però faltava el plat fort: la publicació de la tesi tenia una… clàusula de confidencialitat! És a dir, una investigació que, essencialment, té l’objectiu de divulgar coneixement, no es podia consultar ni tan sols per investigadors. Qui dona més?

Camps no alça el cap. Les últimes declaracions confirmen el seu estat de desequilibri. Però no són tan les bajanades que diu; no són les seues paraules allò que revela la seua bogeria. És el seu posat; el color de la pell; la seua mirada; la gestualitat espasmòdica; l’entonació de la veu… Fixeu-vos-hi. Fixeu-vos-hi bé. És inquietant allò que transmet la seua imatge. És la viva imatge d’un home perdut en el seu passat de glòria; un home que no se n’adona que ja ningú no l’escolta, que ningú no li fa cas; un home que ha perdut l’oremus, que ha embogit irremeiablement.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!