TocDeQueda

Jure i promet solemnement, per totes aquelles persones que m’estime i amb la mà dreta damunt del Costumari Botànic de Joan Pellicer -únic llibre sagrat que existeix-, que el títol d’aquest escrit no té cap connotació irònica ni admet cap interpretació subjectiva. La frase exclamativa que encapçala aquest escrit expressa un sentiment pur i honest: m’agradaria que, amb motiu del 13è Congrés del PPCV que avui ha començat a la ciutat d’Alacant, Francisco Camps fora “renomenat” president de la Generalitat Valenciana. Ho dic amb tota sinceritat, sense una gota de sarcasme, després d’haver rellegit amb molta atenció i detall l’entrevista publicada ara fa un mes en un setmanari de moda i actualitat. En aquell moment, el nostre ex Molt Honorable expressava aquest desig d’una manera inequívoca: “Estoy más preparado que nunca para ser presidente de la Generalitat o del Gobierno”. Una frase brutal, increïble, només superada per una d’altra, de dimensions conceptuals inigualables: “Me he convertido en un experto en la Super Bowl de fútbol americano y he vuelto a beber cerveza”.

Tothom que em coneix sap molt bé que el meu tarannà ideològic i polític es situa a les antípodes d’allò que representa Camps. Tanmateix, vull insistir en la veracitat del meu sentiment, totalment favorable a la seua restitució com a president dels valencians. Tot amb tot però, el meu estrafolari i, aparentment, contradictori desig té una raó de ser d’allò més coherent. M’explicaré. Si hom fa una anàlisi objectiva i meticulosa de la informació que es desprèn de les declaracions de Francisco Camps a la revista Telva, només pot concloure  que el nostre expresident, inequívocament, s’ha tornat boig. I quan dic boig, estic fent referència a l’accepció clínica de la paraula, al seu significat original: “Persona que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental” (Diccionari de la llengua catalana, IEC). I qui millor que un boig, que una persona desequilibrada, per governar un País com el nostre?

El retorn de Camps seria el súmmum de la paròdia política valenciana, el clímax final del sainet corrupte i mafiós que els dirigents del PP porten interpretant a l’escenari de les institucions valencianes des de fa prop de vint anys. La restitució de Camps seria l’últim i definitiu acte d’una obra de teatre deplorable i denigrant que, tanmateix, ha rebut tants aplaudiments per part de la població valenciana. Ara bé: les ovacions es van acabar fa temps. El públic que abans reia i lloava les banalitats i xuleries escèniques de Camps i companyia, ara comença a xiular, entre d’altres coses, perquè al nostre ex President se li’n va anar la mà en decorats i escenografies espectaculars -aeroports sense avions, Ciutat de les Arts, Fórmula1, Copa Amèrica…- i ara no poden pagar el manteniment bàsic del teatre -no tenen ni per a escoles ni hospitals-. En tot cas, és una llàstima que els pesos pesants del PP no estiguen per la llavor de la restitució de Camps. I tot, perquè són més conscients que ningú de la pertorbació mental irreparable que pateix Camps i del risc que comportaria la seua reaparició: podria ensorrar-los la funció teatral en qualsevol moment. La mateixa Rita ho va deixar ben clar ara fa un parell de setmanes: “El tiempo de Camps como presidente de la Generalitat ha pasado… Las aguas de los ríos no vuelven para atrás, pueden regar campos nuevos pero no los de antes”. Gran metàfora!

Què hi farem! En el fons però, és una gran injustícia perquè si l’home va dimitir per l’anomenat Cas dels vestits i n’ha eixit absolt, allò més objectivament just seria la seua restitució com a president del Consell. Camps, òbviament, no entén perquè els seus companys de partit no li tornen allò que li pertany i, no cal dir que aquesta incongruent actitud ha d’haver agreujat una mica més la seua salut mental. Potser, l’home no ha esclatat d’ira perquè encara té alguna esperança que, al llarg del Congrés, les coses tornen al seu lloc. Pobre… Tot amb tot, si els diputats del PP no s’avenen a la seua restitució, no seria estrany de veure Camps –dilluns de bon matí– entrant a l’Oficina del Consumidor per presentar una reclamació.