EL PALLARS JUSSÀ. SORTIDA DE FIRA 2018. ELS PREÀMBULS

Per Pep Famadas

Hi ha nervis. El personal està esverat i un xic preocupat. Aquest any el pastor dels 3 dies és en Pistons, que s’ho ha volgut cuinar tot sol. D’antuvi només sabem que la zona escollida per la nostra magna sortida anual és el Pallars Jussà, comarca ja visitada pels més veterans el 1999 al Boumort. Per aquelles dates jo estava de parèntesi paternal, per tant per a mi la comarca és desconeguda. Un dels motius de la visita a la comarca és resseguir els paisatges del llibre Dos taüts negres i dos de blancs, d’en Pep Coll (edicions Proa), fill de Pessonada.

Continua llegint

L’ARIEJA. TOSSA DE PEDORRERS I NERASSOL 24.01.2017

Per Joan Lladó

Vaig tard, ho sé. No m’ho retragueu. Aquesta entrada s’havia de fer perquè l’esquiada ho valgué. Aquí la teniu.

La temporada d’esquí d’enguany està essent bona, molt bona i el vent es conté. Les capes de neu s’estabilitzen i al damunt encara s’hi sobreposen precipitacions abundants. La darrera nit n’ha caigut un bon pam. Què més podem demanar? Podem demanar que no ens caigui al damunt.

Continua llegint

PLA DELS LLADRES I TURÓ DE VILANEGRA 16.10.2016

20161016_091335Per Joan Lladó

Dimecres passat vam anar cap a ponent, cap a la falda de Céllecs i Sant Mateu. Avui, cap a l’altra banda, a llevant, cap el Montalt. En som pocs, cinc, ben al contrari de dimecres que n’érem catorze. Tant se val, la companyia sempre és bona. Faig canviar els plans que alguns tenien previst. Tinc a la ceba d’anar a fer el camí que ens ensenyà en Marcel als peus del Turó de Vilanegra, però aquesta vegada pujant-lo. Aleshores la vaig veure factible i, és clar, una hora o altra, aquesta mena de parets, s’han d’anar a tastar.

Continua llegint

L’ÀGUILA MARCENCA I ELS NOSTRES CORRIOLS 06.06.2016

20150622_180417

Poll d’àguila marcenca a Dosrius.

Per Pep Famadas

Fa pocs dies va contactar amb mi en Joan, un ornitòleg de Dosrius, en motiu d’uns treballs forestals que estem executant pels verals de sobre la Font del Sot. L’home estava preocupat per una parella d’àguiles marcenques que havien fet la posta a prop dels treballs. Després d’aclarir la delimitació de la zona objecte d’actuació vaig deduir i ell em va confirmar que el niu s’ubicava ben a la vora d’un dels corriols (no concreto més la ubicació…) oberts no fa pas massa temps (tres anys potser?). Sembla ser que el perill més gran és que algú cridi o s’aturi vora el niu, provocant l’espant i fugida de la mare durant les primeres setmanes de vida dels polls amb la conseqüent mort per fred dels mateixos. Si hom circula sense fer massa soroll l’adult resta a l’aguait al niu sense fugir.

Continua llegint

RETORN AMB BON REGUST: SENGLAR IV 17.04.2016

20160417_113011_Richtone(HDR)Per Joan Lladó

Tornem després de mig any d’inactivitat al bloc. Ens ha sabut molt de greu aquesta llarga aturada però una força major ens hi ha obligat. A partir d’ara, esperem donar-vos una crònica setmanal, com a mínim, i que la pugueu gaudir amb la mateixa intensitat i il·lusió com ha estat viscuda i elaborada.

Per sort, no hem estat aturats i us podríem explicar un bon reguitzell de boniques i entranyables excursions, tant de bici, a peu, corrent, i moltes, d’esquí. Però per ara, us farem cinc cèntims de la darrera escapada fora-comarca que vam fer just diumenge, a la Garrotxa, trepitjant els soferts rocs que conformen la Via Romana de Capsacosta, entre d’altres paratges, i que ens van fer regirar la ronyonada enfilant a cop de pedal les mil·lenàries marrades.

Continua llegint

EL MEU PRIMER CARLIT, EM SEMBLA. 30.06.2015

IMG_9474Per Joan Lladó

Tot i que aquesta entrada al bloc du un parell de mesos de retard, crec francament que la devia per dues raons: la primera, i possiblement em faré repetitiu, no podem deixar el bloc inactiu. Entenc que costa d’escriure, l’estiu, la calor, la mandra, la cervesa. Cal afegir a més, que personalment, aquest estiu, he tingut al davant unes lectures apassionants que no podia deixar en cap moment. I això compta a l’hora d’escriure. Colla meva, ens convé de fer un esforç, val la pena. La segona, diria que ha estat el meu primer cop que corono el Carlit. I no ho afirmo del tot perquè fa uns dies que vaig pujar al Comabona amb bici i em pensava equivocadament que era també la meva primera en aquell cim del Cadí. Doncs repassant l’arxiu de fotografies vaig adonar-me que l’havia fet a principis del ’96 en hivernal. En qualsevol cas, gairebé podria afirmar que és la primera.

Continua llegint